Us ho cregueu o no, “Crema Londres a Tarragona”, el llibre que aplegaria els textos que jo escrivia en veure les fotos (autoretrats) de la Roser i que va traduir a l’anglès la Laura amb el suport de la Núria, podria ser que un dia sortís a la llum pública. Això sí, serà bonic. L’allargament
Cal fer-ne edició crítics de poemes, textos i del que tingui encara visible i visitable. I cal fer-la ara que és moment de recordar que va ser i és possible demanar i fer la voluntat de la nació alhora que fem la del poble que l’habita.
http://laradio.cat/2017/02/22/programa-dedicat-a-crass-i-jordi-pope/ «Assentiré de grat» és el nom d’un poema de Salvador Espriu que, versionat per Mikel Laboa dóna títol a un programa de ràdio d’una hora de durada que cada dimecres podeu escoltar a Ràdio Terra o en podcast quan vulgueu. Avui obre amb El Niño de Elche. El programa inclou una selecció poètica en
EL TERRA TREMOLA ens n’hem en-sortit, tot ha acabat, tot té sentit no estem lligats, no estem parats, tot té sentit estic mentint , al teu davant, res té sentit estic mirant , gent avançar amb les cames amputades i amb els ulls plens de cristalls feliç per ser, un peó mes, assalariat per construir,
Al “Catalunya” 189, de febrer de 2017, hi trobareu, entre d’altres, els següents articles: – Editorial: No hi ha revolució sense l’alliberament de les dones – Tema del mes: La despossessió de la vida quotidiana: El rostre del capitalisme distòpic que arriba El capitalisme: l’ésser humà desposseït de si mateix Les desigualtats en salut, la
Concentració a Reus el dijous 23 de febrer en defensa d’unes pensions públiques i dignes http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article12330 Els sindicats CGT, COS i CoBas convoquem concentració a nivell del Camp de Tarragona el dijous 23 de febrer a Reus a les 19h davant la seu del PP (Raval Santa Anna 43) contra la nova reforma de les
Els estibadores i les estibadores portuàries han estat, al llarg de la història, un exemple d’unitat i defensa de la seva professió. Les condicions de treball als ports de l’Estat han estat molt dures al llarg de la major part de la història. La lluita de les estibadores i els estibadors ha estat, però, també
La Candidatura d’Unitat Popular es mostra especialment crítica amb la convocatòria i el desenvolupament del ple extraordinari i urgent que ha tingut lloc avui a l’Ajuntament de Tarragona, convocat formalment ahir a la tarda i amb un temps insuficient per consultar la totalitat de la documentació del ple. Ballesteros ha denegat bruscament el dret a
No passa res, però no és ben bé cert que Gra Fort fossin els primers a introduir la gralla en un grup de rock. D’aquí a poc en faré un article per explicar-ho pero en això vam ser naltros pioners. D’altra banda, el reportatge que he penjat us el recomano per veure com era un
http://laradio.cat/2017/02/15/programa-dedicat-a-meritxell-cucurella-i-georges-brassens/ «Assentiré de grat» és el nom d’un poema de Salvador Espriu que, versionat per Mikel Laboa dóna títol a un programa de ràdio d’una hora de durada que cada dimecres podeu escoltar a Ràdio Terra o en podcast quan vulgueu. El programa inclou una selecció poètica en forma de versions musicals de diversos poemes
Els Jocs del Mediterrani Tarragona 2017 han estat el fracàs més gran de la història recent de la ciutat, sense cap mena de pal·liatius. I els Jocs Mediterranis Tarragona 2018 no ens trauran d’aquest convenciment com a organització anticapitalista que, abans que res, defensa els drets socials de la majoria de persones que viuen en
Els propers pressupostos de la Generalitat per a l’any 2017 no ens deceben. De fet, a la CGT de Catalunya no ens deceben ni aquests pressupostos, ni els de l’any proper. Com tampoc ho van fer els prorrogats del 2016 o els d’anys anteriors. Sabem que de governs de la burgesia només en podem esperar
Arriben bones notícies des de Vic. L’editorial Emboscall està preparant la sortida de les meves edicions de “La Revolució”, el poema èpic sobre la comuna de París escrit per Josep Llunas, i d’”Amoria”, el primer conte utòpic català, del mateix autor que ja vaig ressenyar a “L’Avenç” però que des del 1896, que és quan
Massa sovint, les fronteres no existents que separen i haurien d’unir l’espai català de comunicació s’aixequen més altes que els murs diversos que separen els humans aquí i allà d’Europa i d’arreu del món. Massa sovint el regionalisme mal entès fa fora dels nostres quioscos i llibreries propostes culturals que, potser perquè són vistes per
Fer el ridícul davant del món és possible fins i tot quan tota l’èpica la tens preparada i tots els efectes especials, a punt; i fins i tot quan la història no t’ho permet perquè els enemics t’ho posen tot de cara. Sap greu per molta gent que, fins i tot agafant-se dies d’assumptes propis