MALTA
Malta és un estat insular format per l’ illa de Malta i les de Gozzo i Kemmuna- en maltès- o Comino, en italià.Es troba estratègicament situada, al bell mig de la Mediterrània, a un centenar de km de Sicília i a la mateixa distància de l’ estret de Gibraltar que del canal de Suez i i, també ben significativament, ben a prop de les costes del Magrib: i tots aquests influxos es reflecteixen perfectament en la seva cuina, típicament mediterrània.
Tant la geografia com la història d’ aquest arxipèlag, ara independent i que del XVI fins al s. XVIII pertanyé a l’Ordre de l’ Hospital de Sant Joan de Malta, expliquen les característiques, ja la.ludides, de la seva cuina;típicament mediterrània, per tant,amb elements de síntesi entre allò autòcton, d’ Itàlia (Sicília és a tocar) i o del Magrib àrab.
Malta a l’ antiguitat fou repoblada per un poble semític, els fenici-púnics; lleugerament romanitzada i, més tard, totalment arabitzada, fins al punt que la llengua maltesa , si bé escrita amb caràcters llatins, és d’arrel magrebina, és a dir , que en un tant per cent molt elevat el lèxic és àrab.Hi ha, també, un fort influx sicilià i italià (llengua de cultura i de l’ església durant segles) i anglès , ja que la Gran Bretanya va dominar l’ illa de 1800 al 1964, data de la independència nacional.Iugalment hi podem veure influxos francesos, ja que fou conquerida per Roger de Sicília, d’ origen normand (1091) i catalanes,ja que els maltesos reconegueren la sobirania de Pere II de Catalunya-Aragó (1283) i els reis catalano-aragonesos, presents a Sicília, varen mantenir l’ illa dins el domini catalano-aragonès fins al Renaixement.I, per si no fos poc, al segle XVII, alguns dels grans mestres de l’ Ordre de Malta eren de llengua catalana- els Cotoner, famosa família mallorquina-.Més tard, França hi exercí un important paper i, de fet, el 1798 fou ocupada per Napoleó.
Els cultius principals de l’ illa- insuficents, des de sempre per a les pròpies necessitats- són els cereals, les patates,tomàquets , pebrots,albergínies i fruites com els cítrics, les magranes, el raïm o les castanyes i garrofes. S’ hi cullen tàperes i, a penes olives; de fet, l’ antiga producció d’ oli d’ oliva ha desaparegut i, per tant, se sol cuinar amb oli vegetal. Pel que fa a les carns, domina l’ oví i el cabrum, però sobretot els conill (fenek) –l’ àpat a base de conill o fenkata simbolitza la resitènica pagesa i nacional-i l’ aviram, excel.lent, perquè encara s’ en troba de granja o casa de pagès. Els principals formatges són de llet de cabra i d’ ovella, i formen una part importat de la cuina –amanides, sopes, gratinats.Esmentem els elaborats a l’ illa de Gozzo, els gbejniet (nom d’ origen àrab), així com la irkotta, similar a la ricotta italiana. Com dèiem,antigament es cuinava amb oli d’ oliva, però ara domina l’ oli vegetal i, més rarament, el llard i la margarina i mantega (per influència britànica).
El pa (hobz), a Malta, és excel.lent.Amb una mena de coca, es fa el hob biz-zejt, o sigui, pa amb oli, pràcticament idèntic al pa amb tomàquet català o al pa amb oli mallroquí, se sol servir en un pa rodó, en forma de tortell, acompanyat de tàperes, olives, anxoves, etc. Forma part de diversos plats, com les sopes.
La cuina de Malta brilla en els plats a base de peix, en les amanides i alguns palts de verdures.Destaca la rara llampuga (lampuki), que només es troba en algunes illes mediterrànies (incloent Mallorca) el llobarro (spnotta), el dot (dott), el mero o xerna(cerna), el déntol (denci), el moll (trill), el peix espasa- abundant a l’ agost- (pixxispad),el seitó o anxova (accjiola),a part del marisc-pop, calamars,sèpia, crustacis etc.-.Aquests noms testimonien les diverses influències lingüístiques, del català a l’ italià.Plats també populars de la cuina maltesa són els d’ arròs i pasta- raviolis (ravjiul) i espaguetis-, naturalment, d’ origen italià amb accents autòctons.La Ftira és similar a la pizza o a una mena de coca.
PASTISSOS I VINS
Els pastissos més corrents de Malta són el dolç de castanyes (Imbuljuta), els pastizzi, els krustini, els pastissets farcits de dàtils, que s’ elaboren en ple carrer (imquaret– que retrobem al Magrib–,les rosquilles amb melassa (caghaq tal-ghasel)- els corns de gasela també típics del Marroc-, els bunyols de Sant Josep (Zeppoli,o sfinec ta-San Guzepp),les pastes d’ ametlla (biskuttini tal lewz) o de massapà, típics de Pasqua (figolli)- que fan lesdelícies dels nens-, el Quabbajt (que recorda el torró, ja que es fa amb avellanes o ametlles), la tarta d’ ametlla (helwa tat-tork), de la Quaresma (kwarezimal), la prinjolata de Carnaval (amb pinyons i merenga), el pastís de castanyes (Torta tal-qastan) i altres delícies d’ origen sicilià, com els Kannolli, deliciosos fregits de pasta farcits amb formatge fresc i fruites confitades. L’ influx anglès ens dóna el Pudina tal-hobz (púding de pa). Confitures tradicionals són el codonyat, la de taronja, bergamota, mandarina, tomàaquet, figa, etc. També es fan excel.lents sorbets de fruita i gelats (Gelat, en maltès).
Els vins són força variats i de bona qualitat, producte tant de ceps autòctons com importats. Hi trobem blancs, negres i rosats, secs i dolços:Chardonnay, Pinot, Sauternes,Merlot, negre de Gozzo, dolços de Ggantija. Diem, finalment, que el tamakari és un licor a base de taronja i herbes, força popular a l’ illa, excel.lent per a coronar un bon àpat.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!