CANANES FARCIDES DE GAMBES
El pescador mallorquí que em va explicar aquesta recepta en va dir “potes rellenes” : el doble castellanisme indica, segurament, que és un plat de creació. Però això és perfectament normal. La cuina tradicional- i gual que altres manifestacions de la cuina trdicional- no és una mena de caixa estanca impo.luta i incontaminada, sinó que esta plena de fructífers intercanvis, alhora que de mistifiacions potser no sempre positives, però que hi donen gruix i caràcter. D’altra banda, com en tots els àmbits dels Països Catalans, el de la pesca sofreix un procés cada cop més pertorbador d’ intromissió i fins de substitució lingüística: els meus informants- i els meus alumnes de la UAB- sovint donen noms espanyols a peixos amb noms catalans seculars: els musclos són “mejillons” (sic), els molls “salmonetes”, el peix de Sant Pere “bruixa”.
La “pota” castellana es refereix al cefalòpode que a la costa catalana s’ anomena canana o canada, a Menorca aluja i a Mallorca aluda (Tadarodes sagittatus). Aquest nom d’ aluda li escau, ja que es tracta d’ una calamar “volador”: el seu cos en forma de torpede i les aletes més curtes i amples que les del “calamà” (com es diu a Mallorca i a l’ Escala) li permeten llançar-se per damunt de l’ aigua, cosa que recull la denominació anglesa de flying squid, o calamars volador.Hi ha exemplars de pel.lícula de terror, ja que poden fer més d’ un metre de llargada…però , per sort, no són aquests exemplars els que es troben al mercat. Sense saber-ho, segur que heu menjat canana més d’ una vegada, ja que és un substitut més barat del calamar. Si un pescador
us ajuda a fer la tria i a sexar l’animal en qüestió, sapigueu que els gallecsconsideren més saborós el mascle o choupon que la femella o choupa, mentre que els pescadors d’ aquí, tant en aquest cas com en els de les llagostes, consideren molt més gustoses les femelles. Justament, ens els dos casos se n’ aprofita un bé preuat, els ous o ouada. Diem, doncs, que el pescador que em va informar emprava femelles, ja que al farciment hi posava els ous de la pota. Jo els he substituit per una mica més de gambes.
Un nota final: el Diccionari Català-Valencià-Balear, en general molt ben informaten qüesitons alimentàries, en aquest cas a l’entrada “canada” s’hi confon aquest “peix” (com hi és anoment, de forma evidentment inexacta) pel calamar (Loligo vulgaris),, mentre quue aluja hi és escrit en una forma gràfica incorrecta, “alutja” (igual a com cal escriure rajada- i Cala Rajada- i no “ratjada”). I una cita de Ballester, autor menorquyí de culte, ens retorna a la fantasia de terror: “semblant an es calamar, no comestible, de grans dimensions a vegades i feròç contra els mateixos homos, conforme asseguren els pescadors”. El meu amic pescador, si de cas, li havia perduta la por: se la menja i la farceix!.
Ingredients
4 cananes
1/2 kg de gambes, aproximadament
1 kg de cebes (o més)
3 o 4 tomàquets
2 o 3 alls
1 copa de vi blanc
pebre negre, pebre vermell
1 fulla de llorer
sal
oli
Elaboració
Feu un sofregit amb ceba,tomàquet i julivert. Afegiu-hi un got de vi blanc, sal- poca. Els les cananes ja en tenen- i 1 fulla de llorer.
Netegeu les cananes, guardeu el tentacles o sacarins i les ales. Els piqueu, juntament amb les gambes, pelades i netejades, i ho tireu al sofregit.Afegiu-hi sal, pebre negre i pebre vermell. Quan sigui cuit, traieu-ho de la paella.
Farciu les bosses- millor girades-. Per si de cas, aguanteu-les amb un escuradents. Poseu-les en una cassola amb un raig d’ oli per donar-hi color, que quedin ben sofregides. Afegiu-hi els sofregit i feu-ho coure, tapat i a foc baix, fins que veieu que siguin toves (uns tres quarts d’ hora o o més).
Notes
Si aprofiteu els ous, els posareu a la paella en el moment de tirar-hi les gambes. La cocció és una mica més llarga, d’ uns 3/4 d’ hora.
L’ús dels ous – anomenats rim, o sigui , raïm, a Cadaqués, corall en altres indrets-de peix en la cuina és un dels grans secrets dels pescadors; a Andalusia són particularment famoses les huevas aliñadas, i a Provença, Còrsega,Sardenya, el Magrib, ec., es prepara la botarga o ous de llissa, i a Grècia i Turquia la tarama. Els pescadors de les costes dels Països Catalans aprecien el valor gastronòmic de les galeres ovades, de les llagostes femelles (en el cas de la Caldereta de Menorca) i de les cananes per a fer-ne picades i farcits. Cal recordar que el caviar, els ous de bacallà, lumpus,etc. es consideren requisits.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!