feliuventura |
dimecres, 12 de juny de 2013 | 09:15h
Bé, ja sabeu que estic celebrant els 20 anys als escenaris.
Doncs una de les ciutats triades per enregistrar (audio i vídeo) és Xàtiva.
Serà la primera gravació en directe en solitari des què el 2005 vaig enregistrar el disc “Que no s’apague la llum” conjuntament amb Lluís Llach al Gran Teatre de Xàtiva.
El concert tindrà lloc als Jardins del Palasiet el 14 de juny a les 21:30h, les entrades anticipades costen 6€ (10€ en taquilla el dia del concert) i es poden adquirir a la Llibreria La Costera i per internet a través del següent enllaç https://www.codetickets.com/propaganda-pel-fet/ca/propaganda-pel-fet.cat/62/ i de www.ppf.cat L’aforament és molt limitat.
Estarà acompanyat a l’escenari únicament pel guitarrista Borja Penalba, en un ambient íntim en un dels jardins més bonics de la ciutat. La idea és mostrar al món aquest trosset de Xàtiva i la calidesa del públic de la comarca.
Ja hem aconseguit superar el mínim de 5000€ de #verslinfiniti estic profundament agraït i em sent portador d’una gran responsabilitat. Realment no m’esperava que completàrem el mínim tan ràpid.
Ara us proposem continuar la celebració i fer-la més gran: us volem fer un present a tots els qui heu fet possible 20 anys vers l’infinit i ens plantegem un nou objectiu per a nous verkamistes.
Durant aquests 20 anys he tingut ganes de cantar moltes cançons d’altres a la meua manera i al final m’he tallat una mica i ho he deixat córrer. També durant aquests 20 anys ha hagut moltes cançons que no han eixit de l’estudi, de vegades ni tan sols del calaix. Hi ha un munt de maquetes polsoses i perdudes. També tinc enregistrats alguns concerts en directe que m’emocionen i un grapat de rareses que ni us imagineu...
Què us sembla si agafe al meu guitarrista de capçalera, el Borja, i em tanque amb ell en un estudi per a gravar un grapat de cançons d’alguns dels meus referents musicals i aprofite per reversionar algun tema meu i faig neteja d’alguns arxius oblidats?
Si arribem a 9.500€, totes les persones que heu participat -i participeu a partir d'ara- d’aquesta celebració a través de Verkami obtindreu una descàrrega exclusiva en WAV i AIFF del disc Feliu Ventura. Referents. Vers l’infinit i més enllà.I si no arribem? Doncs moltes i moltes gràcies, el vostre suport servirà per millorar les condicions tècniques i laborals de totes les persones que estan fent possible Vers l'infinit. Feliu Ventura. 20 anys en directe.
Estic convençut que #verslinfinit9500serà una realitat i m’emociona poder desvetllar amb vosaltres encara un altre somni: gravar les noves cançons d’aquest nou disc i treballar per recuperar antigues perles gairebé oblidades.
feliuventura |
dilluns, 3 de juny de 2013 | 10:15h
Vers:
significat 1: Plural de ver (=veritable)
significat 2: Unitat de la forma poètica caracteritzada per estar sotmesa a mesura.
significat 3: prep. Cap a.
Infinit:
significat 1: adv. Infinitament, moltíssim.
significat 2: adj. Que no té fi, sense límit.
vers l’infinit:
1. poema infinit
2. cap a l’infinit
L’any 1917 el poeta Joan Salvat Papasseit publica el seu primer poema en català: “Columna vertebral: Sageta de foc” El primer vers d’aquell poema diu:
LLUITA X BELLES GESTES I ACCIONS : Eterna espiral vers l'Infinit.
L’any 1993 faig el meu primer concert i una de les primeres cançons està feta en base a un poema anomenat Prometença del mateix Papasseit. I des d’aleshores aquell vers ha format part de les meues divises o manifestos vitals i artístics.
Vers l’infinit em retorna al punt de partida a l’instant immediat abans de fer un pas endavant, pujar a un escenari per primera vegada i començar a cantar.
feliuventura |
dimecres, 29 de maig de 2013 | 12:09h
La tardor de 1993 vaig fer el meu primer concert, d'això ja en fa 20 anys.
Amb motiu d'aquesta celebració volem enregistrar en àudio i en vídeo un nou disc en directe que he pensat que es titule "Vers l'infinit. Feliu Ventura. 20 anys en directe".
A l'escenari hi serem sempre en Borja i jo, i enregistrarem diversos concerts al llarg del maig i el juny arreu de la nostra geografia. Amb l'àudio farem una edició limitadíssima (bé, limitada a tantes còpies com vulgueu) en vinil de 180 grams i 12". Pensem que pot quedar molt bonic i ens agrada la idea de poder tenir el directe en dues cares, amb la portada ben grossa i un so que només té el vinil!
Amb el vídeo enregistrat farem una sèrie online de cinc o sis capítols (això encara està per veure), que es dirà "Feliu Ventura, per l'interior: codis en ruta".
Cada capítol tindrà una introducció on explicarem cosetes de les dues cançons que oferirem a continuació. Aquesta sèrie només serà online i ja tenim ganes de gravar-la i de veure-la!
La manera d'adquirir aquests materials serà a través de Verkami només durant els proprers 40 dies.
La primera gravació serà demà mateix a les 19:45h al Musical de Benimaclet. Vindreu a celebrar-ho amb nosaltres!?
feliuventura |
dijous, 11 d'abril de 2013 | 00:02h
L’11 d’abril de 1993 jo tenia un any menys que Guillem Agulló, compartia amb ell idees, somnis i esperances, però mai vaig coincidir amb ell ni el vaig conèixer personalment. L’11 d’abril de 1993 jo estava d’acampada de Pasqua amb uns amics a molts kilòmetres de Montanejos. L’11 d’abril de 1993 vam tindre disputes polítiques amb un altre grup d’acampats amb paraules i mirades amenaçadores a causa de les cançons que cantàvem i les insígnies i samarretes que dúiem. Això malauradament formava part de la nostra valenciana realitat de ser joves.
A l’endemà, no obstant, rebérem una notícia que ens va canviar la joventut per a sempre: havien assassinat un jove de Burjassot per defensar les nostres mateixes idees i militàncies.
En poques hores desmuntàvem les tendes i teníem un dels nostres pares recollint-nos amb el cotxe. Moltes preguntes i després silenci.
A partir d’ací la memòria són uns retalls de diari que encara guarde en el més profund d’un armari xativí. Com si els vulgues protegir d’un oblit engroguidor: Els fets, la detenció-farsa, el judici-farsa, l’escarni mediàtic...
Estava clar que l’Estat, a través del seu braç armat sense placa, volia donar una lliçó a una nova generació de valencians que encaraven la política i les seues ambicions vitals sense complexos ni pors.
Semblava que ho havien aconseguit. Tancats a casa, entre neguits, els dies següents foren una angoixa compartida en veu baixa, mirades vidrioses i reflexives, silenci.
En el traspàs de la primavera a l’estiu ens despertàvem lentament, recorde tots junts plorant i cantant amb Al Tall a la plaça de bous plena amb “a Miquel Grau” en aquell Tirant de Rock després de la mani del 25 d’abril, però també recorde les pancartes contra Guillem als estadis de futbol o les pintades covardes per tot el país.
No sé en quin moment vam passar com a generació de la por i la ràbia a la construcció d’una realitat nova. Jo sé que vaig començar a fer cançons i que una de les pors quan vaig començar a actuar en públic era la por a rebre atacs o amenaces (la primera cosa no ha passat mai) viatjant sol com un cantautor, de punta a punta del país.
Anys més tard vaig cantar a un homenatge que el Bassot va fer al poeta Vicent Andrés Estellés, vaig conèixer a la família de Guillem, tenia a Guillem Carme i Carmina davant i Betlem m’ajudava venent els meus cassets entre el públic. Allà vaig cantar “El darrer somriure” davant d’ells amb un nus com un puny a la boca de l’estómac.
Carme, Guillem, Carmina i Betlem em portaren aquella nit de Burjassot a Benimaclet. Vaig sentir l’abraçada més càlida, la fortalesa més gran, la humanitat més profunda de la terra, i un coratge infinit per seguir un camí encetat a les palpentes.
En aquell moment vaig comprendre que el meu viatge del dolor a la construcció, l’estava fent tota la nostra generació i el nostre país. I era una llavor fecunda que encara germina avui en el sòl assaonat de la memòria.
feliuventura |
divendres, 4 de gener de 2013 | 00:37h
Demà 5 de gener a les 21:30h s’emet pel Canal 33 “La memòria de la música”, el documental que he dirigit i que explica -entre cançons, memòria històrica i testimonis- la meua experiència americana.
Al País Valencià (21:30h) com a Xile (17:30h), Argentina (17:30) i Uruguai (18:30h) només la podrem veure per internet a l’enllaç:
El maig de l’any que ha passat, vaig poder viatjar per visitar finalment part de les arrels del meu cant [ho contava ací]. Ja tocava després de tants anys des que al final de l’estiu de 1993 agafés una guitarra per fer el meu primer concert.
Aquesta oportunitat va vindre de la mà del Barnasants i de la Biennal que Pere Camps ha organitzat perquè ens puguem sentir més orgullosos de la nostra presència cultural a l’exterior.
Reconec que em vaig autoenganyar pensant que faríem un documental sobre la gira d’un cantautor. Però ben prompte em vaig trobar amb persones i en espais que dirigien la narració d’aquesta història. Som incorregibles.
Visites com les de la ExEsma (entrevista) a l’Argentina, la trobada amb els valencians a l’Uruguay, o l’extraordinari acompanyament a Xile amb Lulo, Claudio i Pamela...
Espere que el veieu, no com a lluïment del Borja, Eva o jo mateix (la resta de la gent que hi ha participat), sinó perquè estem totalment convençuts que la música, les arts totes, serveixen per a mantindre viva la memòria i tenim una història que contar.
En record de Víctor Jara i de tots els segrestats, assassinats i desapareguts de totes les dictadures del món.
feliuventura |
dijous, 29 de novembre de 2012 | 11:42h
Demà a les 21h concert al Saló Mediterrani de la Casa València de la ciutat de Barcelona.
Actuació en un concert íntim en què repassarem junts les cançons de "Música i lletra" i de discos anteriors. El preu de les actuacions és de 4€ per als socis tant de Casa de València com d'Espai País Valencià i 8€ per als no socis.
Les entrades es poden recollir des de 30 minuts abans a la recepció de la mateixa Casa València al carrer de Còrsega, 355 de Barcelona.
feliuventura |
divendres, 19 d'octubre de 2012 | 16:43h
Al meu amor no li falta cada dia el seu treball; com és un amor de pobre, tot el dia el passa al tall. (VAE)
Al Tall s’acomiada. Ho ha fet en una carta emocionada. 38 anys de trajectòria que per a mi signifiquen la meua vida completa. Diuen “Seria llarg d’explicar-vos les nostres reflexions en este moment”
Lluny de les qüestions personals, tots sabem quines altres reflexions poden dur a un music valencià a finalitzar una carrera com la que Al Tall pot onejar amb demostrada dignitat.
És possible que Al Tall fos la primera música valenciana que inaugurava les meues orelles, abans que Paco Muñoz, Raimon, Ovidi, ... començant per la Pelitrúmpeli per anar cap enrere i seguir-los fins avui. Vergonya, cavallers, vergonya.
Amb el filtre de la riproposta, ens van acostar la música popular, enmig d’una transició de renúncies i pèrdues. Una formació amb músics vinguts de sensibilitats musicals diverses des de la Cançó al folk, de la mà de poetes com Estellés o artistes com Miró i Boix.
Al Tall, ho ha decidit en la seua plena sobirania. Estem tristos però ho hem d'acceptar.
El repte és tornar a enramar de murta places i carrers per homenatjar Al Tall.
Un concert que ha d’estar prenyat de dignitat i valencianitat. Perquè Al Tall s’ho mereix.
