06.10.2012 23:30 – 01:30ONDARA | Esclata So 22.10.2012 21:30 – 22:30BANYOLES | Barraques 25.10.2012 20:30 – 22:30LLEIDA | Universitat 26.10.2012 21:30 – 23:30BARCELONA | Casa Elizalde 27.10.2012 22:00 – 00:00LLÍRIA
Us deixe el darrer vídeo que vam gravar amb la gent de La Vitrola. És especial. Està enregistrat davant de la porta principal de l’Estadio Víctor Jara i de fons hi ha un mural de la Brigada Ramona Parra (BRP). La cançó, ja sabeu, és equilíngüe (ho explica Màrius Serra ací ) I la vaig voler
Avui vull parlar-vos d’un sentiment retrobat en imatges. Ahir des del compte de twitter @el_tio_canya em van enviar un enllaç a un vídeo del Youtube que il·lustra un text que vaig publicar fa un temps (el teniu més avall) en homenatge a Ovidi Montllor. Són les imatges d’un concert a la Plaça de la Galera
Ja a casa. Acaba la gira que vam dissenyar per al Con Sud. Vull agraïr a Pere Camps, protector de la cultura d’autor del país, i als uruguaians el seu esforç en la Biennal que ha donat veu a tants artistes del nostre país. I a tots els qui m’heu ajudat a completar les estacions
Somos cinco mil aquí. En esta pequeña parte de la ciudad. (Víctor Jara) De matí vam anar a l’actual Estadio Víctor Jara i a la Universidad Técnica. L’11 de setembre de 1973 els alumnes i docents –incloent Víctor Jara- es van tancar a la Universidad Técnica per resistir l’embat dels colpistes. La resistència no
“Quiero la luz de Chile enarbolada sobre la nueva casa construída.” [Aquí me quedo (Pablo Neruda – Víctor Jara – Patricio Castillo)] Passem el dia a Isla Negra, ens recull una furgoneta de la Fundació Pablo Neruda i anem recollint amics amb els seus xiquets. De seguida te n’adones que Isla Negra serà un lloc
Un dia intens que no m’ha permés ni un segon per escriure: maletes, últimes abraçades…Demà de bon matí agafem el vol des de Xile fins el nostre país: 15 hores de vol per pensar i digerir una experiència extraordinària.Demà més.
“Y sin embargo volverán como pájaros a posarse otra vez en el futuro” (inscripció en el monument a la Casa de la Memoria) Vam anar a la Casa de la Memoria José Domingo Cañas que fou un centre de detenció i tortures de la Dirección de Inteligencia Nacional (DINA). Un centre de tortures com alguns
Queda prohibido no sonreír a los problemas, no luchar por lo que quieres, abandonarlo todo por miedo, no convertir en realidad tus sueños. (Pablo Neruda) Dimecres ena acostem a Plaza Itália a unir-nos a la Marcha de Estudiantes que lluiten per una educació pública, gratuïta i de qualitat. Lluiten contra una educació hereva encara
“Poblador, compañero poblador, seguiremos avanzando hasta el final” (Víctor Jara) Ahir vam anar a la Fundación Víctor Jara. Anem acompanyats de Lulo, activista i fundador de la banda de hip hop xilena Legua York. Descobrim un nou escenari de la memòria. Intentem entrevistar-nos amb algun treballador de la Fundación. En aquell moment entra per
“Tengo fe en Chile y en su destino” (Salvador Allende) Ahir vam anar a parlar amb Mariela Ferreira, actual directora del Conjunto Cuncumén. Cuncumén vol dir “remor de l’aigua” en mapugundun (“llengua de la terra” idioma dels maputxes). Dóna nom a un grup de folclore fundat el 1955. Víctor Jara va formar part del grup
Santiago, no has querido ser el centro y tu nunca has conocido el mar. Como seran ahora tus calles si te robaron las noches. (Santiago del Nuevo Extremo.) Després de la visita al cementiri anem a sopar amb molt de cansament acumulat. Al cap d’una estona arriben els dos Claudios, un és descendent de maputxes
“Una llovizna de sangre moja la cara del pueblo” (Quilapayun) Ahir anàrem amb Claudio al Cementerio General de Santiago. Arribem en metro a l’estació Cementerios que ens deixa a la porta de l’entrada per Avenida Recoleta. Santiago té uns 6 milions d’habitants i en aquest recinte hi ha uns dos milions de persones sepultades. A
Yo vi a dos Taitas pararse en el barrio Matadero poniendo su pecho al frente defundaron los aceros (Hernán Núñez Oyarce) Anit vam actuar a Santiago al Club Matadero al segon pis del número 2260 del carrer Santa Rosa. Actuem amb Lakitas de San Juan, El Parcito i La Buena Vida. Al local ens rep
“Todas íbamos a ser reinas” (Gabriela Mistral) Xile és el país més llarg del món. 6.000 Km de longitud. És una de les primeres coses que s’ensenya un estudiant xilè. Avui hem anat al Colegio República de Síria a visitar uns xiquets i xiquetes de 7 anys, és un cole públic. Hem vingut perquè havia