Onze de setembre de 2022, Diada Nacional de Catalunya. Una manifestació multitudinària més? Per a què? Celebració? Reivindicació? Tot depèn… Enguany més que mai. El text que segueix pot il·lustrar perfectament el tòpic: “Però quan arribi el dia que nosaltres esperem […] Meravelles i prodigis floriran centuplicats; no restaran vestigis de tots els dolors passats.
Pilat: Apliqueu, doncs, el criteri i el costum en aquest cas. Qui voleu que us alliberi: Jesús o bé Barrabàs? (La Passió d’Olesa de Montserrat). S’ha arribat a un extrem en què, pels “professionals de la política”, votar x, y, z… o el que convingui és indiferent; de fet, es tracta d’una pràctica que
Malgrat els esforços dels diferents estaments de la comunitat educativa (professorat, alumnat i famílies) hagués estat il·lusori pensar que el rendiment acadèmic no es ressentiria de les limitacions que ha comportat la pandèmia; així doncs, no és d’estranyar que els resultats de les proves competencials del final de l’ESO hagin experimentat una davallada considerable. Tanmateix,
Pegasus és incompatible amb la democràcia, per tant, amb un estat de dret. Heus aquí el quid de la qüestió, en conseqüència, l’espionatge practicat no és un tema menor que afecti exclusivament l’independentisme, el problema és de tal magnitud que sobrepassa amb escreix qualsevol línia de les anomenades vermelles. És a partir d’aquesta premissa que
És un fet constatat que en l’ecosistema polític, amb massa freqüència, afloren personatges que es poden qualificar de curiosos per no dir extravagants. Són espècimens que per alguna raó destaquen en el marc de la mediocritat que predomina i que dotats d’un tarannà que en un principi pot fer gràcia, el cert és que a
“Entre los individuos, como entre las naciones, el respeto al derecho ajeno es la paz” (Benito Juárez, 1806-1872) La suposada racionalitat dels humans no deixa de posar-se en qüestió cada vegada que són capaços de provocar conflictes bèl·lics. El darrer exemple el tenim en la guerra desencadenada per Rússia i que Ucraïna està patint. Com
No hi ha dia que no em sorprengui per les cotes que està assolint la perversió del llenguatge. És escandalosa la quantitat i varietat d’expressions que s’inventen i que, de forma progressiva, es van introduint per tal d’evitar dir les coses pel seu nom; de fet es tracta d’imposar una terminologia, perquè el que realment
Després de l’afer que s’ha destapat al Parlament de Catalunya, algú dubta dels motius pels quals la desafecció per la política i els polítics en general augmenten en progressió geomètrica cada dia que passa? Ernest Benach: En aquell context, el sou dels funcionaris no era el que es diu ara, era inferior. Estem barrejant coses.
Pilat (als sacerdots): “A mi no em poden convèncer les vostres pobres raons […] I ara que heu comés el mal us domina ja la por de què esdevingui el prodigi!” (La Passió d’Olesa de Montserrat). Seguint els dictats del gran guru Albert Rivera -sortosament desaparegut de l’ecosistema polític- ja fa més de quatre anys
No és la primera vegada que escric sobre Carles Cases i suposo que tampoc serà l’última. Hom pot pensar que és un tema recurrent… Res més lluny de la realitat. Només pretenc reivindicar la figura d’un músic que per raons incomprensibles… o no, roman en l’oblit de l’anomenada cultura oficial i de programadors de més
El dia 24 d’octubre de 1971, a la seu de les Nacions Unides, Pau Casals pronunciava el seu impressionant discurs… “Deixeu-me que us digui una cosa… jo sóc català. Catalunya és avui una regió d’Espanya, però què ha estat Catalunya? Catalunya ha estat la nació més gran del món. Us explicaré per què. Catalunya va
En el llenguatge anomenat estàndard, s’acostuma a utilitzar paraules que tot i no correspondre al mateix concepte se’ls atorga un significat similar, en conseqüència es crea un cert confusionisme al voltant de qüestions que s’haurien d’interpretar de la forma més acurada possible, sobretot quan es tracta de temes d’una certa rellevància. Un cas típic d’aquesta
Decebut i fastiguejat, adreço aquests fragments de La Passió d’Olesa de Montserrat a un col·lectiu que hauria d’estar més unit que mai en defensa dels drets i llibertats de tota la ciutadania de Catalunya, però que a la pràctica, per interessos personals i/o partidistes, representa el màxim exponent de la incompetència; només així es pot
En veure l’evolució del preu de l’electricitat i l’argumentari que pretén justificar el desorbitat increment, he arribat a la conclusió de què es tracta d’una presa de pel. Una més, una de tantes… Castigades sistemàticament com de costum, les economies domèstiques es veuen abocades a assumir uns costos que en cap cas tenen raó de
Per bé que en Joan Laporta hagi convocat una roda de premsa per tal de donar explicacions i hagi afrontat tot tipus de preguntes, és obvi que el “cas Messi” serà susceptible de tota mena d’especulacions. En qualsevol cas, és molt probable que els propers esdeveniments clarifiquin, sense pal·liatius, les causes del sorprenent desenllaç. Al