Per bé que en Joan Laporta hagi convocat una roda de premsa per tal de donar explicacions i hagi afrontat tot tipus de preguntes, és obvi que el “cas Messi” serà susceptible de tota mena d’especulacions. En qualsevol cas, és molt probable que els propers esdeveniments clarifiquin, sense pal·liatius, les causes del sorprenent desenllaç.
Al marge que qualsevol consideració respecte a la versió oficial que ha donat el president del club, penso que la qüestió de fons de l’afer rau en les dinàmiques econòmiques en què ha entrat el món del futbol en els darrers anys. No cal ser economista per veure que les desorbitades xifres de les operacions no eren sostenibles i que malgrat el teòric volum de negoci generat, tot plegat acabaria per convertir-se en una bombolla que, al inflar-se cada vegada més, explotaria provocant danys imprevisibles.
Sense entrar en qüestions ètiques i morals -que n’hi ha i moltes- però des d’una òptica racional, el món del futbol faria bé en aprofitar l’ocasió per a reflexionar sobre els models de gestió i la desmesura imperant. L’esport, en el sentit més estricte de la paraula, hi sortiria guanyant.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!