No hi ha dia que no em sorprengui per les cotes que està assolint la perversió del llenguatge. És escandalosa la quantitat i varietat d’expressions que s’inventen i que, de forma progressiva, es van introduint per tal d’evitar dir les coses pel seu nom; de fet es tracta d’imposar una terminologia, perquè el que realment importa és la retòrica, conclusió a la qual és fàcil arribar sempre i quan hom es prengui la molèstia de reflexionar. Òbviament, es tracta d’una estratègia dissenyada per adreçar-se a un auditori, considerat imbècil, al qual se li han d’evitar frustracions immediates i traumes posteriors atès que la realitat sovint és massa crua, motiu pel qual, s’ha de mimetitzar.
Malgrat el que pugui semblar, aquest fenomen no és nou i l’àmbit educatiu és terreny abonat per a l’experimentació en aquesta matèria. Heus aquí un recull evolutiu d’expressions al respecte: suspès, molt deficient, insuficient, necessita millorar i en procés d’assoliment com a darrera genialitat pedagògica.
Si l’aprenentatge competencial o simplement aprenentatge ha de tenir sentit penso que la maduració personal de l’alumnat s’ha de treballar sistemàticament des de la base i de forma compartida amb esforç, sacrifici i responsabilitat sense oblidar qui és el o la protagonista del procés educatiu amb totes les conseqüències.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!