Emigdi Subirats i Sebastià

Durant els darrers dies s’ha incentivat el debat sobre l’oficialitat del castellà en el marc de la Catalunya independent, la qual ja està tocant a les portes. A partir d’un article del president d’ERC, Oriol Junqueras, publicat a un rotatiu barceloní ara editat en dos idiomes (tot i que la versió original és amb la llengua de Rajoy i González), en què es mostrava partidari de la cooficialitat del castellà, han anat sortint veus de tots colors, molt especialment a la premsa digital. N’agafarem dos en particular, perquè estaven força ben argumentades i donaven una visió molt diferent.
El director de Vilaweb, Vicent Partal, fill de Bètera (Camp del Túria), s’hi mostrava radicalment contrari. Feia esment al fet que no volia una Catalunya a la ucraïniana, com pregona el psoecialista José Zaragoza, que des de Madrid estant ja assumeix la independència nacional amb la boca menuda, però aigualida, afirmant que serà una Catalunya espanyolitzada seguint el model de la Ucraïna prorussa. Partal es mostra aguerrit en la defensa d’un model català que va des del lingüístic a l’estil laboral, i es mostra contrari a una independència que no canviï res i que ens deixi ancorats en l’espanyolització permanent. A més, afirma que el bilingüisme és la millor eina per a acabar amb la llengua minoritzada. Ha d’haver-hi un model català d’educació, com l’ha d’haver d’organització administrativa o esportiva. 
D’altra banda, Salvador Cot, des de Nació digital, defensa la postura de Junqueras afirmant que és un debat necessari, entre altres coses perquè són molts els i les castellanoparlants que donaran suport al procés d’independència. A les manifestacions independentistes se sent parlar castellà abastament. També perquè s’ha de poder parlar de tots els temes en la construcció d’aquest futur estat català, la formació del qual s’està accelerant dia a dia.
Aquestes dos anàlisis m’han anat reflexionant força al respecte. Jo no sóc partidari, en absolut, de l’oficialitat de la llengua espanyola. Senzillament, perquè crec que cal seguir el model andorrà on hi ha la protecció de la llengua febre, afeblida, que curiosament és la de la terra. Això no vol dir cap tipus de discriminació o postergació dels ciutadans que parlaran castellà en la futura República catalana. No hem d’actuar, ni molt menys, tal com han fet i fan els espanyols que promouen el genocidi cultural i lingüístic en molts indrets dels Països Catalans. 
A la Vall d’Aran, crec que el català no hauria de ser oficial tampoc. L’aranès-occità és la llengua pròpia del territori. El català tindrà el seu ús al carrer, serà conreat per molta gent, però la llengua natural d’Aran és la nadiva de la seua gent, no cap altra.
El coneixement del castellà està garantit completament al país. Tota l’escombraria que llencen el pepé i el partit racista antillengua catalana (fet  totalment inversemblant que pugui existir un partit d’aquesta mena), adobada amb la premsa cavernícola espanyola que escriu diàriament tota mena de falàcies, no té cap fonament. Els xiquets i les xiquetes catalans i catalanes aprenen l’espanyol per moltes vies. L’oficialitat seria el suïcidi lingüístic de nou. La llengua única del país és el català, com l’és l’aranès-occità a Aran. En cap moment defensaria una persecució lingüística anticastellà a l’estil que fan els espanyols contra el català, per suposat. El castellà és llengua de molts ciutadans del país, però no és la llengua del país.