Josep Arasa i Ferrer

Jaume Carner i Romeu va néixer al Vendrell el 1867. Era fill d’un veterinari, es llicencià en Dret a la Universitat de Barcelona, i començà a treballar de passant al bufet de l’antic alcalde de Barcelona Francesc Rius i Taulet. Políticament fou vicepresident del Centre Nacional Català. La seva actuació el va convertir en una de les figures més conegudes del catalanisme als ambients populars de començaments del segle XX. Fou elegit regidor de l’Ajuntament de Barcelona. A finals del 1906 participà en la fundació del Centre Nacionalista Republicà (CNR), del qual fou elegit president. Participà activament en l’organització de Solidaritat Catalana, amb la que fou elegit diputat pel Vendrell. Quan va perdre l’escó es dedicà a fer d’advocat; el seu bufet esdevingué un dels més prestigiosos de Catalunya. En proclamar-se la Segona República Espanyola fou elegit diputat a les corts constituents amb Esquerra Republicana de Catalunya. Com a membre de la Diputació Provisional de Catalunya, formà part de la comissió que redactà el projecte d’Estatut d’Autonomia de Catalunya. El 15 de desembre de 1931 fou designat ministre de finances del segon govern de Manuel Azaña. Des del seu càrrec plantejà la reforma tributària i elaborà el primer pressupost de la Segona República. Se’l considera el precursor de l’establiment de l’actual impost sobre la renda. Jaume Carner va ser l’avi de Joan Reventós i Carner, qui va ser president del Parlament de Catalunya.

A la “Biblioteca Nacional de España” de Madrid he trobat un exemplar de  Luz, diario de la republica, del dilluns 11 d’abril de 1932, amb una crònica de l’homenatge que va fer El Vendrell al seu il·lustre fill, Jaume Carner. Luz va ser un diari editat a Madrid. El seu primer exemplar es va publicar el 7 de gener de 1932. En els seus inicis va estar relacionat amb Ortega i Gasset.  El projecte va ser un fracàs econòmic. Va acabar per desaparèixer el setembre de 1934.

“El ministro de Hacienda salió de Barcelona acompañado de D. Marcelino Domingo. A la entrada de Vendrell, en la carretera de Tarragona, fueron recibidos por el Ayuntamiento, representantes de las entidades, organizadoras del homenaje y casi todo el pueblo”

El tarragoní Marcel·lí Domingo (1884 – 1939) participà activament en la campanya a favor de l’autonomia de Catalunya l’octubre del 1918. Durant la Dictadura de Primo de Rivera conspirà per a proclamar la República, però fou detingut i processat el 1930. Marxà a l’exili a Portugal i després a França. En proclamar-se la Segona República va tornar. Participà en l’acte de constitució d’ERC. Del 1931 al 1936 va ser diputat a les corts per Tarragona. Endemés de ministre d’educació, també ho fou d’agricultura, indústria i comerç. Va promoure la construcció de nombroses escoles i decretà l’educació conjunta d’ambdós sexes, alhora que intentà impulsar la reforma agrària.

Publicat a El 3 de vuit el 11 de gener de 2019