LÈXIC BÀSIC PER ANAR A SEGAR (1/2)

Deixa un comentari

Pel juny la falç al puny”. Era el mes de segar el gra d’aresta. La sega havia generat un lèxic propi que amb la mecanització ha desaparegut. Els segadors s’agrupaven en colles seguint les comarques a mesura que el sembrat estava a punt de segar.

Falç.- Estri format per una fulla d’acer corbada d’1-2 cm d’ample i un mànec que s’emprava per segar a mà.

Volant.- Fulla d’uns 3 cm d’acer forjat en forma de mitja lluna més gran que la falç, amb un mànec de fusta rodó. La fa servir el volanter per segar amb una sola mà .

Esclopet.-Peça de fusta de roure, alzina o freixe, semblant a un esclop petit, que feien servir els segadors com a guant sense dits per ficar-hi la mà esquerra i guardar-la dels talls que es podien fer amb la falç o el volant.

Dalla.- Estri de segador –dallador- que té en un mànec amb una fulla plana  i un rampill al cap d’avall, i que en segar deixa la sega en un rem fàcil de recollir i lligar. Es va començar a fer servir a partir de 1700.

Esventar-se.-Quan la fulla de la dalla perd el tall.

Enclusa.- Peça de ferro que per un extrem acaba amb punta, i es clava a terra i, per l’altre, té una cara plana damunt la qual els segadors piquen la fulla da la dalla o del volant per aprimar-ne el tall, perquè  tallí més o per arreglar una osca que s’hagi fet a la fulla al topar amb una pedra o una branca.

Esmolar.- Afinar el tall de l’eina fregant amb la pedra d’esmolar mullada amb aigua.

Banyot.- Estoig de banya, de metall o de fusta, ple d’aigua, dins el qual els segadors duen la pedra d’esmolar la dalla. El penjaven del cinturó.

Fus.-Tros de fusta cilíndrica acabat en punta d’uns 30-40 cm de llargada que servia per recollir gavelles i ajudar a lligar les garbes amb els vencills.

Gavella.- Cada un dels munts de sega que deixa el segador.

Vencill.- Lligall fet amb un manat de cereals o d’espart per lligar les garbes.

Garba.-Feix de 2 o 3 gavelles en la mateixa direcció lligades amb un vencill.

Garbera.-Pila de tres rengles de garbes dretes posades juntes amb les espigues cap per amunt i tapades amb un altre reng de garbes planes a forma de teulada. Es posaven al camp que s’havia segat o prop de l’era fins arribar el moment de la batuda.

Diable.- Espècie de rascle d’uns dos o tres metres de llarg amb moltes pues de ferro, que estirat per un animal es passava per la terra per recollir les espigues perdudes (diablar).

Agabelladora:- Maquina de segar, moguda normalment per una mula o un matxo, que deixava la sega en gavelles. La primera que es va utilitzar al  camp català va ser el 1919.

Lligadora.- Maquina de segar que ja deixava les garbes lligades.

Rostoll.- Restes de la planta de cereal que queden a la terra desprès de la sega.

Espigar.- Arreplegar a mà les espigues que han caigut durant la segada. Feina que realitzaven els vells de la casa.

Publicat a El 3 de vuit del 22 de juny de 2018

Aquesta entrada s'ha publicat en HISTÒRIES DEL PENEDÈS el 23 de juny de 2018 per Josep Arasa

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.