JAUME FERRER BASSA

Jaume Ferrer Bassa va néixer a Les Gunyoles –Avinyonet del Penedès l’any 1285 . Fou un pintor i miniaturista.

La seva vida penedesenca és poc coneguda. La vinculació amb Les Gunyoles podria ser d’origen familiar des del segle XII; a començaments del segle XIII, un tal Pere de Bassa era el veguer de Vilafranca, i també es coneix un dret de propietat a favor d’un tal Ferrer Bassa el 1243.

Sembla que el personatge era amant de la bona vida. El rei Jaume II, el 1315, el va perdonar per l’assalt a tres noies. El 1320 és acusat d’ofenses, un delicte que va suposar que Bernat de Fonollar –senyor de Sitges-  ordenés la confiscació dels seus béns i un exili temporal.

L’any 1324 va fer la decoració de dues creus i de les capelles de Sant Miquel i de Sant Pere Màrtir de l’antiga església parroquial de Sitges Hi ha un temps sense referències documentals. Aquesta etapa s’ha identificat amb el període en el qual va viatjar a Itàlia, entre el 1325 i el 1332, on sembla ser que va estar en contacte amb escoles més innovadores de Florència i Siena, on va conèixer d’una manera directa o indirecta a Giotto, just en aquell moment a cavall del gòtic i del renaixement.

El 1333 va rebre l’encàrrec del rei Alfons el Benigne per pintar els Usatges de Barcelona i Costums de Catalunya. Dos documents reials de 1333 i 1335 sobre pagaments, vénen a demostrar que estava al servei regular del rei Alfons. Alguns historiadors han atribuït a Bassa el títol de “pintor del rei”.  

Ferrer Bassa instal·la el seu taller al carrer de la Cucurulla de Barcelona. Se’l considera, el fundador del principal obrador d’italianisme pictòric de la Corona d’Aragó (1340).  El seu estil era trencador perquè feia servir colors vius i dotava les cares d’expressivitat.

De la seva obra destaquen les miniatures del Llibre d’Hores de la reina Maria de Navarra, primera esposa de Pere el Cerimoniós- conservat a la Biblioteca Marciana de Venècia i el Saltiri anglocatalà, un treball iniciat al voltant de l’any 1200 a Canterbury i acabat per ell a Barcelona l’any 1340. El còdex original es conserva a París, a la Biblioteca Nacional de França. Entre els retaules que va realitzar se’n conserven el Retaule de Santa Anna a l’Almudaina o el Retaule de Sant Jaume del convent de Santa Maria de Jonqueres. La capella de Sant Miquel, al claustre del monestir de Pedralbes de Barcelona, realitzat per encàrrec de la segona abadessa del monestir, Francesca Saportella l’any 1343 on hi ha representades escenes de la Passió de Crist i dels goigs de la Mare de Déu. A partir de 1345 el seu nom començà a aparèixer relacionat amb el del seu fill Arnau Bassa, qui en formaria part del seu taller.

El 1348 ell i el seu fill Arnau varen morir a conseqüència de la pesta d’aquell any.

Publicat a El 3 de vuit de 13-01-17

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *