Josep Arasa i Ferrer

L’any 1960 en Jaume Raventós tenia 11 anys. Era un noi aplicat de Canyelles que, amb l’esforç de la seva família, estudiava el primer curs de batxillerat al Centro de Enseñanza Media y Profesional, modalidad agrícola y ganadera. (l’Institut) de Vilafranca, del Palau Magarola (Plça Sant Joan) . El centre feia pocs anys (1954) que havia perdut el seu nom primitiu de Milà i Fontanals de la Generalitat republicana, i l’havien batejat Eugeni d’Ors, un escriptor més proper al Règim.

El mes de maig, a la classe de FEN (Formación del Espiritu Nacional) el professor titular, “camarada” Gonzalo Castro Garcia, va dirigir una arenga patriòtico-feixista als seus alumnes i tot seguit va demanar una redacció-resum de la seva intervenció. Entre els treballs, anònimament, un alumne va escriure en castellà: VIVA CATALUÑA INDEPENDIENTE.

La moral falangista d’en Castro emetia mil esgarips quan interrogava la mainada buscant el culpable. Amb la pressió oportuna va trobar un delator que va senyalar en Jaume Raventós com autor.

Un fet tan greu per a la unidad de España no podia quedar-se sense càstig. En Castro va demanar la convocatòria urgent del claustre de professors per tal de formalitzar l’expulsió de l’alumne. Malgrat que el professorat es va dividir, la situació política-franquista va decantar la balança cap el costat repressiu. Professors com l’esmentat Castro o el palentí  excombatent i falangista Miguel Carreras Diez van ser implacables amb el futur d’en Jaume.

En aquells moments, a Vilafranca, a l’entorn de l’església catòlica estaven sorgint moviments que obrien escletxes a la grisor: Acció Catòlica, el moviment Escolta, les caramelles, el Club Juvenil, la casa de colònies de Penyafort… Aquestes actuacions, sumades a accions individuals, com la d’un seminarista-escolà, que amb la seva astúcia va impedir que la banda de la Policia Armada toques l’himne espanyol a l’Ofici de Sant Fèlix, començaven a situar l’església en el centre de la polèmica i en l’enuig dels addictes al Règim.

Feia poc que un grup d’Acción Universitaria del SEU (Sindicato Español Universitario) comandats per  en Rafael Montón de León -un franquista de renom i professor polític de diferents centres- havia destrossat un aparador de mobles Guardiet on s’exposaven fotografies de la casa de colònies de Penyafort. Dies desprès, un grup de joves vilafranquins van deixar les seves miccions a la porta del local falangista. D’altres van apedregar “el yugo y las flechas” –símbol de Falange- de l’entrada de Pontons.

Al mig d’aquest ambient, l’escrit infantil d’en Jaume Raventós va ser la gota d’aigua que va fer sobreeixir el got del “Movimiento” local. En Castro, pressionat per Montón de León, va presentar una denuncia davant els organismes polítics amb l’ argument que l’Institut i l’església local -comandada pel vicari de la Trinitat i professor del Institut Mn. Antoni Verdura i Roger- eren un centre de catalanisme tolerat per les autoritats municipals. La denuncia es va redactar tan matusserament que en Jaume -11 anys- constava com inductor de la deriva independentista.

Alertades les autoritats governatives barcelonines, van enviar a l’Institut un inspector/comissari, el sr. Guarch. L’home, després de mantenir entrevistes amb el professorat, va exigir la dimissió del director -Tomàs Estalella-, del cap d’estudis –Josep Jimenez- , i del professor de religió Mn. Verdura.

El Dr. Modrego -bisbe de Barcelona d’origen castrense- també va rebre la denuncia i va manar al capellà de Canyelles que ho investigues. El de Canyelles, per fer el seu informe, es va entrevistar amb la família d’en Jaume i, fins i tot, va interrogar l’astorat Jaume Raventos.

El preu que es va pagar per aquell escrit és una mostra de la situació repressiva que es vivia. En Jaume va ser expulsat del centre, es va veure obligat a seguir els seus estudis en una acadèmia privada. Ni ell ni la seva família mai van rebre cap comunicació escrita dels motius de la sanció. L’hi van obrir una fitxa policial i d’adult encara constava la seva actuació en els expedients de la Guardia Civil com un atemptat a la “unidad de España”.

Les dimissions presentades pel director i el cap d’estudis, malgrat ser incentivades per l’autoritat política, no van ser admeses, en aquell moment, per les autoritats acadèmiques de Madrid. El director Tomàs Estalella va “plegar” l’any 1965, i el cap d’estudis l’any 1968.

Mn. Verdura va ser traslladat al barri barceloní d’Horta un any desprès dels fets. Mn. Josep M. Joan-Torras Lana el va substituir en les tasques docents, no va tenir nominació, ni sou, durant força temps, ja que l’autoritat política volia assegurar-se prèviament de la seva fidelitat al Règim.

L’alcalde franquista Galimany va ser denunciat per tolerar els esdeveniments catalanistes. Poc temps desprès (1961) les autoritats governatives van “acceptar” la seva dimissió.

Publicat el 21 d’agost de 2015 a El 3 de vuit

Mn. Verdura.-

El 19 de novembre de 2010 vaig publicar en aquesta secció l’article que tot seguit es torna a publicar. Confesso que, malgrat ser company d’Institut amb el protagonista de la Història, Jaume Raventós, la recerca per contrastar tota la informació va durar bastants mesos. Si en Jaume era una peça imprescindible, l’altre va ser Mn Verdura. El vaig trobar per internet a la seva residencia d’Horta. Establerta la cita, vam compartir un matí de records i documents. La seva joventut de 84 anys impactava. El seus records vilafranquins traspuaven sentiment i joia. La seva memòria sobre el cas que ens ocupa era detallada i objectiva.

Avui, 5 anys després del nostre darrer encontre, 55 anys més tard de que  hagués obert les portes de la reflexió a un bon grapat d’adolescents de la comarca, torno a reproduir aquella pàgina dissortada de la història del franquisme per la qual Mn. Verdura va ser obligat a deixar Vilafranca.