Vinga va, descordem-nos els cinturons, cremalleres avall, que la cosa estreny i es tracat de viure bé. Sinó, què? Us proposem un enterrament lúdic, per fer voltar la música i presentar-vos el "Som així" del Conjunt Badabadoc. Un Safari Modernista.
Després d'hores i hores de vol, la Fundació Badabadoc va aterrant i en santíssim complot amb d'altres institucions perpetrarà un altre Aplec, pel bé de la humanitat.
Fins fa quatre dies no en tenia la més mínima notícia del que era un bard. Arran de l'aparició del film Gartxot m'he familiaritzat amb el mot . El Pompeu Fabra que tinc a l'abast quan faig feina me'n va dir: "Entre els celtes, poeta que componia i recitava versos en honor als herois i llurs fets; per ext., poeta nacional primitiu; poeta."
Viam, viam, què ha fet el València avui? Comprendreu que un dels tres equips de futbol que em va transmetre mon pare (els altres dos van ser el Sabadell i el Barça) sigui una de les petites passions, de Setmana Santa, que em permeto des de l'exili.
Quant de temps, oi? Ara fa uns segles el rei en Jaume diuen que va fixar la mirada vers el Sud perquè el manteniment de la relació amb Occitània l'hagués fet ésser expulsat del Club Catòlic. D'aquí en va sorgir el nostre País, els Països Catalans, i en quedà la secular relació amb el nostre poble bessó del nord, Occitània.
Benvolguda companyia, s'atansa el final del curs, dels balls amunt i avall, de l'empenta per publicar discos, de les hores per muntar festes i gaudir-ne i ho farem amb una altre cap de setmana especial.
La dotzena, aquella xifra entranyable. Ara fa quatre anys se'ns va acudir de fer una festa on hi convisquessin l'amor pel País i l'amor per la cultura dels anys seixanta (del segle passat!). Va ser una llavoreta sembrada pels companys de la Vella Guarda Sabadellenca (en forma de dj's o bé de conjunt, Dj No i Zimmer i els Trist Trash Trio), l'indispensable Pardal Roquer, l'Albert Oliana a les escúters, els nanos del Capi de l'Ametlla del Vallès (gràcies pel contacte, Martí!)i el material cedit pel Pipo de la Garriga.
*Ara fa uns anys, amb un conjunt que
tocàvem, música, Pomada, ens va passar que ens van
fotre fora a pedrades d'un escenari. A Castellar del Vallès,
uns pancastellanistes enfurismats van considearar que aquella festa,
un concert de Festa Major, era una amenaça per aquell somni
“un, gran i lliure” que tan excita a segons qui.
Patim, oi? Quan no és per l'esquerra és per la dreta i quan convé pel mig.... Sort en tenim d'oasis que ens permeten ser feliços, "ser qui som", i reconeixe'ns en l'aborigen del costat (o de l'altra banda del fil). Bé, sense més misteris: cal tenir un .cat sinó és que ja el teniu i si és el cas, o bé quan ho sigui, mostrar-ho amb la cara ben alta perquè se'ns encomani el benestar i la bona vida. Aquí sota en teniu les instrucions.
pd: amb el conjunt Badabadoc ens n'han fet un de primera!
tenim el plaer i
l’honor de convidar-vos a la presentació de l’Escala de
la Vida, l’elapé que conté l’obra d’en David
Esterri basada en el concepte d’en Francesc Pujols.
Després de mesos i mesos de reflexió en veu alta sobre el país, la seva cultura, el seu estat....ha aparegut una proposta a un fòrum improvisat sobre l'autogovern que em sembla definitiva.
