Cada dia corre menys calé per les nostres butxaques (vull dir les dels que tenim butxaques per on no hi corren gaires calés), però no deixarem de fer la revolta per manca de pressupost, oi? Ha nascut, ja fa uns dies, una nova plataforma per finançar projectes lligats al País. Allò del micromecenatge amb llengua i economia pròpia ben embastat. Tot Suma!!!
Dissabte passat vaig tenir el plaer de viatjar a València per fer-hi, amb el meu amic Josemi, un talleret d'introducció a la glosa. Ho havien muntat la colla de les Falles Populars i Combatives i el vem fer a la Sahiri, una llibreria taverna molt acollidora. Us en faig una crònica emotiva i gloriosa.
Encara ens demanem què ha passat per haver arribat a aquest estadi de sanitat nacional que permet treure'ns el jou del clatell. “Un fracàs, no s'improvisa” i un èxit, tampoc. Hi ha un fotimé d'elements que han mantingut viva la catalanitat. El FCB, l'USAP o el ValènciaCF, el Punt Cat o l'adhesiu del Ruc, l'Obra Cultural Balear, la Societat Coral el Micalet o el Casal Tio Cuc. Dotzenes, centenars, milers, d'accions, col·lectius i empreses que no han renunciat a viure bé amb el que s'és. A tota aquesta galàxia, l'Enderrock hi té un paper cabdal.
El cap de setmana passat la magnífica colla de La Diatònica van organitzar una Fira al voltant de l'acordió bisonor de botons absolutament exquisida. Hi celebraven l'aniversari. Us en faig una sentida crònica.
Divendres passat ens vem estrenar al Cat de la Vila de Gràcia (Barcelonès), al Tradicionàrius. I, francament, ens ho vem passar pipa. Hi havia bona gent, hi havia bon ambient. Tot seguit us en mostro unes mostres.
belda |
divendres, 14 de desembre de 2012 | 09:41h
Bon dia de nou, ja ho sabeu, com cada any, un recordatori per les persones que ens foten els calers. Els desnonaments? Fotuts, sí. Sense paga extra de Nadal? També. Les retallades? Mala peça al teler. Però que hi hagi individus que et deguin pagaments de feines de fa tres anys és simplement lamentable.
La Companyia Elèctrica Dharma i Al Tall ja no actuen, a l'Enderrcok encara no hi ha sortit la crítica del disc que vem publicar al maig amb el Conjunt Badabadoc, el tifa del Doval encara em deu 180 euros de fa quatre anys, els sectors totalitaris soviètics de la Cup se n'enfoten de les meves propostes catalanistes....
Quan era un adoslescent Duran Duran era un conjunt...d'estètica diguéssim que coent. Més endavant va esdevenir un polític i un carrer de Sabadell. I ara fa uns anys vaig saber que era un científic boig de la meravellosa Barbarella. No em facis parlar....
Com cada dia del Món, enceto la vida amb cafè i Vilaweb. L'editorial del Partal i avui de regal, el bloc d'en Frechina a la portada. Parla d'Al Tall...som-hi, cap a dins!
Seguirem fent País, no? Sembla que una part n'està trontollant per assolir un nou estat, però tot i així, lo nostre no està garantit i en cap cas n'hem de deixar de gaudir. Us proposo un nou Aplec Modernista per fer-ho.
Jo confesso. Dubtava què hagués votat si ho hagués pogut fer a les properes ereccions al Parlament de la Ciutadella de Barcelona. Gràcies Oriol, ja m'ho has aclarit.
Mercès a la crisi, dels quaranta, ara volto més aviat tot sol pel País, decorant sonorament i, en algunes ocasions, verbalment la part festiva de la vida quotidiana de la nostra gent.
La Fundació Badabadoc encara remena la cua malgrat haver aturat la lluita arnada regular ara fa un parell de mesos. La penúltima proposta és exquisida, única i ineludible: la representació real de l'Escala de la Vida!
