LES Naus d´AISCONDEL (article publicat al Cerdanyola al Dia)
Fa pocs dies vam viure el concert fantàstic de la Jove Orquestra de Cerdanyola a les antigues naus d´Aiscondel. Sabent que aviat ja no hi seran, va ser un comiat a un espai industrial que avui ja està en desús. Aiscondel, com Uralita o la fàbrica de les baietes han estat les darreres dècades un dels motors econòmics de la ciutat, que li ha donat vida i identitat.
Del nostre passat agrícola, hem passat per una cinquantena d´anys de Cerdanyola industrial, i ara anem construint la nova etapa de la ciutat de la ciència i la tecnologia. Aquesta etapa de la Cerdanyola industrial és la que més ha transformat, i en menys anys, la nostra ciutat. Ens va fer passar de 5 a 60 mil habitatns, va fer néixer molts barris nous com Fontetes o Banús i va provocar canvis culturals molt importants ,incorporant a la ciutat moltes famílies que provenien d´altres llocs. Jo mateix, que vaig néixer a Cerdanyola, sóc fill d´Aiscondel, lloc on es van conéixer els meus pares i els va fer decidir quedar-se a viure a Cerdanyola.
Cerdanyola, ha de poder recordar i interpretar bé aquesta etapa decisiva de la seva història. Demano que alguna de les naus d´Aiscondel quedi dempeus, i hi puguem organitzar un Museu/Centre d´Interpretació de la Cerdanyola industrial. Hem donat importància ( i de manera molt justa) als nostres avantpassats ibers, a les nostres masies i eines del camp, a l´impactre intel.lectual i artístic de la nostra colònia d´estiuejants, i ara toca a la nostra recent història industrial. Una història que ens ha aportat creixement econòmic i demogràfic i que ha anat lligat també a la reivindicacions socials i laborals dels cerdanyolencs. Ara toca interpretar bé aquesta etapa fonamental de la nostra història recent. Som-hi?
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Dimecres JGL llicencia enderroc aiscondel……tot a terra…no es vol salvar res?????
Trobo molt encertat aquest “articulet”…, que hi faran a L’Aiscondel?… més habitatge?!…
Un equipament cultural és un gran actiu pel futur, i ja el tindríem a mig fer…
Cordialment
Xavier