Berga caminable

Caminabilitat és la traducció del terme anglès Walkability i, tot i que encara no s’ha inclòs a cap diccionari, institucions com la Diputació de Barcelona ja l’utilitzen per valorar com d’agradable i fàcil és desplaçar-se a peu per una determinada àrea (un barri o una ciutat, normalment).

Als Estats Units publiquen periòdicament rànquings sobre el nivell de caminabilitat de les principals ciutats. Aquí encara no s’ha fet, però estic segur que quan es faci –i es farà aviat, no ho dubteu- Berga no en sortirà massa ben parada. I és que, més enllà de la complicada orografia i de la mala qualitat de la urbanització heratada, la ciutat té deficiències estructurals que requereixen estratègies a llarg termini, prioritats ben definides i actuacions decidides.

Les mancances més greus són les que afecten a la circulació horitzontal i vertical. Pels vianants, els trajectes que connecten l’est amb l’oest de la ciutat són un desastre evident. El malaguanyat carrer del Roser, la plaça de la Creu o la Ronda Moreta, que haurien de configurar un agradable itinerari de passeig amb preferència per als vianants, presenten unes voreres ridícules o (en molts trams) inexistents. La gran Via, plena d’obstacles i amb voreres clarament insuficients, no fa honor al seu nom. I els carrers Pere III i Salvador Espriu, tot i la millora experimentada els darrers mesos, necessiten encara mols més canvis i inversió. Els trajectes verticals estan raonablement ben resolts a ponent, amb el passeig de la Pau, i a llevant, amb la continuació del Vall, però són un nyap superlatiu a la franja central de la ciutat que no es resoldrà fins que no es desencalli la transformació de la Rasa dels Molins (l’eterna assignatura pendent de l’urbanisme berguedà). En l’eix vertical, l’altre àmbit amb mancances greus pel què fa a la mobilitat a peu és a dalt a Sant Francesc, on l’excés de places d’aparcament han acabat per impedir el trànsit de persones per les voreres i ha impossibilitat l’accés segur amb cotxet o cadira de rodes a un equipament públic tan destacat com l’Escola de Música. Sortosament, l’ajuntament ha anunciat una reforma dels accessos a l’antic convent que hauria de traduir-se en una reducció significativa de l’espai per als cotxes i en la conseqüent ampliació del de les persones.

I és que, com va dir un popular urbanista de Vancouver: Si vols una ciutat més habitable, sostenible, saludable i justa però només pots dirigir els teus esforços en una sola direcció, fes-la més caminable.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *