Adam Majó

“Hi ha països avançats i exemplars que tenen com a cap d’estat un rei o reina, per tant no hi ha contradicció entre monarquia i democràcia”. Aquest és l’argument que van fer servir molts republicans de cap i cor per acceptar la monarquia espanyola ara fa 40 anys.  I és cert, en part, perquè malgrat la contradicció evident entre el principi democràtic d’igualtat davant la llei i el caràcter hereditari de la reialesa, cal admetre que Holanda, Suècia, Noruega, Dinamarca o fins i tot el Regne Unit presenten nivells de qualitat democràtica molt superiors als de determinades repúbliques. La pregunta, per tant, és perquè, malgrat no tenir poder executiu ni legislatiu, una majoria de persones d’aquestes societats consideren  útil que algú sigui rei o reina? Què simbolitza exactament la corona en cada un d’aquests països? La resposta no és una de sola perquè el paper referencial que juguen les monarquies a Escandinàvia o als Països Baixos és molt diferent del que juguen al Regne Unit, a Espanya o, encara més, al Magreb, a la Península Aràbiga o a l’extrem orient

En països petits o poc poblats del nord i centre d’Europa, que mai van ser metròpoli de cap gran imperi, que sempre han vist amb recel els seus veïns més poderosos i que estan més aviat contents o molt contents de ser el què són, la unanimitat entorn al fet nacional és tan alta i transversal que fins i tot els republicans convençuts accepten la monarquia amb còmode resignació. Especialment on, com en el cas d’Holanda o Dinamarca, fa menys d’un segle la corona va plantar cara a l’invasor feixista i està, per tant, en condicions encara millors de simbolitzar la nació i la seva independència. El cas del Regne Unit és una mica diferent. Allà el simbolisme monàrquic és una mica més fosc i està lligat a dos fenòmens que marquen encara ara la societat britànica: l’imperi i el classisme. Sobretot a Anglaterra, però també a Gal·les i a Escòcia, hi persisteix una certa nostàlgia mal dissimulada pel passat imperial que té en la reina -que ho és també de 15 antigues colònies- el símbol més evident. En la societat britànica, a més, les classes socials estan molt més profundament marcades que al continent i determinades institucions (l’alta aristocràcia, els sirs, la cambra dels lords i sobretot la casa reial) simbolitzen millor que ningú la pretesa inevitabilitat d’aquesta estratificació.

I al Regne d’Espanya, què simbolitza la corona?  La monarquia serveix per transmetre la idea que determinats conceptes i estructures són indiscutibles, eternes pràcticament. I entre aquestes estructures, no cal dir-ho, la unitat territorial, i nacional!, de l’estat espanyol. El rei, malgrat un suau vernís modernitzador, és la continuïtat de l’Espanya més retrograda i pètria, la de Franco i la restauració, de l’exèrcit de cabra i sabre, l’oligarquia amb amics al ministeri, l’aliança de base amb els Estats Units, el catolicisme practicant i la preeminença masculina. Mostrar-s’hi desfavorable és mostrar-se contrari a aquestes plantejaments i fer-ho de forma teatral (cremant una fotocòpia, per exemple) forma part del debat polític democràtic que la llei hauria d’emparar enlloc de prohibir.