DES DEL CANADÀ

SHAUDIN MELGAR-FORASTER

L’olor de la pluja: una noveŀla negra atípica

L'olor de la pluja: una noveŀla negra atípicaUna sequera que creix sense aturador, campaments de refugiats catalans a la Barceloneta, una noia que cerca aigua amb el seu gos, i microorganismes prehistòrics són alguns dels elements amb els quals l’autor Jordi de Manuel confegeix una noveŀla negra de caire futurista i, sens dubte, inusual.

L’olor de la pluja és una altra noveŀla on Jordi de Manuel ens hi lliura el policia Marc Sergiot. Com les precedents, és una noveŀla negra ja que ens trobem amb un assassinat (de fet, més d’un) que l’inspector Sergiot investiga. Però és alhora ciència-ficció atès que la història se situa durant l’any 2017 i hi tenim la sequera ja esmentada. Aquesta sequera, que assola Catalunya i que constituia el rerefons de les altres noveŀles amb Marc Sergiot, a L’olor de la pluja adquireix proporcions gairebé apocalíptiques. La noveŀla ens presenta també un bon nombre d’altres personatges, cadascun amb la seva pròpia història, la seva relació amb la sequera i la seva connexió amb el crim.

Marc Sergiot és el punt on convergeixen tots els altres, directament o indirecte, i és a més l’enllaç de totes les noveŀles on ens el trobem i que formen, en el seu conjunt, una estructura temporal de gran complexitat. A tall d’exemple, Tres somnis blaus es va publicar l’any 2000 i transcorre el 2015, però La mort del corredor de fons es publicà el 2012 i té lloc l’any 2008. És a dir, un trencaclosques temporal; tot i que el lector es deixa dur amunt i avall en el temps còmodament immers en la noveŀla de torn.

Sara, la noieta fugitiva de la sequera, per bé que està relacionada amb el crim d’una manera casual, actua com el fil conductor de la noveŀla. Es podria argüir que la seva presència en moments puntuals (sobretot pel que fa a l’últim assassinat), la seva història i l’empatia que li desperta al lector la fan l’heroïna de la història. Pel que fa a Arnau Salord, bioquímic i ambientòleg, les seves intervencions estan en gran mesura relacionades amb la seva tasca d’investigador de la sequera i, per tant, el seu paper és primordial.

Podríem dir que Sergiot, Sara i Salord són els personatges de més pes, però amb ells s’hi entrellacen més personatges; alguns força elaborats i tots imprescindibles. Perquè a L’olor de la pluja res no és sobrer. Tot està calculat i tot té el seu lloc ben pensat. Fins i tot un detall que podria semblar innecessari. Atès que es tracta d’una configuració sense fissures, a un lector que s’hi fixi li pot estranyar trobar un detallet que no sembla encaixar amb la llisor sense serrells de la resta del text. Es pot deduir, però, que és una pista oferida al lector per tal que detecti quin personatge està involucrat en el complot que condueix a un seguit d’assassinats.

Al primer cop d’ull L’olor de la pluja podria semblar una noveŀla centrada en els personatges. Tanmateix, amb la presència de la sequera, les seves conseqüències devastadores i els raonaments sobre les seves causes que trobem especialment en un llarg diàleg ―un veritable tour de force―, és clar que el text aporta enfocaments distints. Per tant, considerant la perfecta integració de les nombroses peces que la componen, es pot inferir que es tracta d’una noveŀla de mirada proteica en una història magníficament travada.

L’olor de la pluja és sens dubte una novel·la intel·ligent, però és també una novel·la plena d’humanitat que ens sap transmetre moments d’una gran tendresa. Ben pensada, treballada i escrita, L’olor de la pluja ens fa gaudir mentre la llegim i ens hem de treure el barret en acabar-la.


  1. Hola, Shaudin

    Veig que ja has caigut de quatre potes en la teranyina demanuelista. Bé, ja hi eres, des que vas llegir “Tres somnis blaus”.
    No afegeixo res perquè no sabria com acabar. Però per a tothom que no hagi llegit “L’olor de la pluja” i, en general, tota l’obra de Jordi de Manuel, la recomano vivament. És, sens cap mena de dubte, la millor novel·la en llengua catalana que he llegit en els darrers anys.

    I no importa el gènere, si hi ha algú que no n’és amant. Aquesta novel·la està per damunt de gèneres.     

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.