El proper mes de juny de 2011 es durà a terme el Congrés sobre gestió de sediments en rius i estuaris, format per personal expert en el tema per tal d'intercanviar informació i experiències. Aquest congrés ha estat organitzat per l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) i per l'antic Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural (DAR).

Veure web IRTA

"Finançament" és el títol de l'article d'opinió publicat a la Revista Rural per Ramon Morell , economista, en nom del col·lectiu SAÓ. La idea clau que l'autor  desenvolupa i presenta fa referència a l'aplicació d'un finançament general i universal al canal Segarra-Garrigues ja que aquest té un interès general i públic que no solament es centra en l'àmbit agrícola. D'aquesta manera, l'autor ressalta la importància del canal per a les terres de Lleida com a eix vertebrador de cohesió del territori i per això combida a reflexionar sobre com caldria finançar aquest obra tan important.

El dia 22 de març es va celebrar el Dia Mundial de l'Aigua, centrant-se en el tema de la qualitat de l'aigua. D'aquesta manera, la diada va girar entorn a aquest tema de garantir i assegurar una qualitat òptima de l'aigua que es consumeix. L'aigua és l'element necessari per a la vida i per aquest motiu, cal cuidar aquest recurs. Al llarg de la jornada diferents institucions van manifestar-se per tal de recordar la importància de garantir una qualitat i reserva d'aquest recurs indispensable.



Veure enllaços relacionats:

- UNESCO

- Web Oficial del Dia Mundial de l'Aigua

- FAO

- Agroinformación

A Lleida, del 18 al 21 de novembre, es celebrarà Aqua-Tech, la primera fira dedicada a l'aigua i al reg. El món del reg serà l'element clau de tota la fira; d'aquesta manera, es podrà trobar tot un saló centrat en les tecnologies, els serveis i altres elements relacionats amb el reg.




L'objectiu clau de la fira es poder concentrar la presència de diferents empreses, entitats i agents que formin part del sector del reg per tal de conèixer les darreres novetats del sector, entre d'altre tipus d'informació.

Web de la fira Aqua-Tech: http://www.aquatechlleida.com./

                         

Un estudi realitzat per l'Agricultural Research Service planteja nous mecanismes per tal d'estalviar aigua en els regs dels cultius. Mitjançant les noves tecnologies, es permet conèixer el creixement dels cultius, les necessitats dels fertilitzants i les condicions del camp, elements que permeten conèixer diàriament les dades dels cultius i les necessitats de reg d'àrees petites del camp per tota la temporada. Aquest estudi és el primer a utilitzar els models per avaluar les reaccions de cultius amb una manca d'aigua durant un període de temps determinat durant etapes crítiques del creixement, i també a usar dades metereològiques a llarg termini.

El passat 18 de setembre es celebrà la darrera trobada de SAÓ. El tema que es tractà en el debat entre els diferents assistents fou la situació que es dóna en les ZEPAs i els regadius. Els diferents aspectes principals del debat foren presentats pel Jordi Sargatal, membre del col·lectiu SAÓ i professional del món de les aus. Alguna de la informació que es desenvolupà al llarg de la sessió fou:





- L'actuació duta a terme per part de Catalunya en el manteniment i la pervivència de la biodiversitat i, concretament, en la protecció de les aus de les zones de secà.

- La considerable diferència de densitat entre el nombre total de parelles d'aus al territori català i el total comptabilitzat al territori espanyol. Per tal d'exemplificar aquesta diferència considerable es presentaren diferents casos d'espècies d'aus que mostraven aquesta situació.

- L'establiment de diferents mesures que podrien afavorir o millorar la pervivència de les espècies d'aus en extinció.

- El plantejament de noves sortides per tal d'oferir un canvi en tota la situació que envolta la protecció i el foment de la biodiversitat juntament amb l'activitat agrícola. Una d'aquestes idees presentades en el debat fou la iniciativa de "Produir biodiversitat". 

Aquestes i altres idees foren les que es presentaren i debateren en la sessió. Per a poder consultar-les a continuació es troba el document adjunt referent a les conclusions del debat.

                   
Segons l'autor de l'article, Francesc Reguant, publicat a El Periódico, les crítiques i els possibles riscos que envolten el projecte del Segarra-Garrigues són desproporcionats si es té en compte l’impacte positiu de l’obra. Els resultats més destacats de l’obra del Segarra-Garrigues serien l’enfortiment de l’economia i de les zones rurals que l’envolten. Però aquests resultats són “aturats” per un dels problemes claus: els riscos de desaparició de determinades aus. Així, Francesc Reguan argumenta les seves valoracions i reflexions que li permeten recolzar el ple funcionament del Canal Segarra-Garrigues. En aquest article l’autor cita a Martí Boada, membre del grup de reflexió rural SAÓ.

Davant la inauguració del Canal Segarra-garrigues, la Unió Europea ha complert la seva amenaça i ha donat un termini de dos mesos per tal que les autoritats espanyoles i catalanes trobin una solució que respecti les ZEPA. Però la qüestió clau que planteja l'autor de l'article Debat sobre el canal, publicat a la Vanguardia, és la viabilitat del projecte del canal ja que suposa a dia d'avui un canvi per a l'ecosistema. segons la UE,  les circunstàncies medioambientals no han estat considerades i valorades en el projecte del canal Segarra-Garrigues i aquesta és l'essència de tot el "conflicte" que acompanya al recent funcionament de l'estructura del canal.

                        
Aquest és el títol de l'article publicat al Periódico referent a l'estalvi d'aigua que s'ha assolit durant els darrers anys. Concretament, durant els sis últims anys Catalunya ha estalviat 345 hectòmetres cúbics d'aigua, fet que equivaldria als pantans de Sau i Susqueda. Aquesta informació facilitada pel departament de Medi Ambient just en el moment de la inauguració de la dessalinitzadora del Llobregat complementa amb els pronòstics que es pretenen aconseguir amb l'obra inaugurada. El fet d'obtenir aigua dessalada permetrà afrontar més “tranquil·lament” les sequies que es puguin tornar a produir en un futur ja que, en realitat, les dessalinitzadores no són la única solució per fer front al subministrament de l’aigua i al manteniment de les reserves.

Ramon Folch, en un article d'opinió publicat al diari Avui, ressalta la importància de dur a terme una modernització de les estructures dels sistemes de regadius existents a Catalunya. Amb la recent inauguració del Canal Segarra-Garrigues considera que és un bon moment per tal d'iniciar aquest canvi que permeti, amb el pas dels anys, gestionar l'aigua amb uns òptims resultats. Segons l'autor, la majoria de regadius que es disposen en l'actualitat es basen en canals ì sèquies a cel obert i per tant, això comporta una evaporació i pèrdua durant el transport de l'aigua.

                                 

El passat diumenge s'inaugurà el canal Segarra-Garrigues tot i les qüestions que encara quedaven per resoldre. Ara, el fet d'haver-lo possat en funcionament ha comportat algunes queixes per part de la Unió Europea. Aquestes crítiques fetes per la UE al voltant del Canal Segarra-Garrigues són les que recolleix l'editorial del diari Segre. 

En d'altres mitjans de la premsa escrita també s'ha tractat l'esmentat tema:

- Article del Diari el Segre: Ultimàtum de la UE a Espanya perquè amplïi les ZEPA o anirà a l'alt tribunal.

- Article del Periódico: Brusel-les prepara una sanció diària pel Segarra-Garrigues

    

Amb el pas del temps, els regadius han ajudat a augmentar la productivitat de les explotacions agrícoles i el creixement de les explotacions ramaderes a les zones rurals. En l'actualitat, s'estan duent a terme actuacions de nous regadius com el canal Segarrra-Garrigues i la modernització dels regadius tradicionals per tal de fer front a la decadència d'algunes zones rurals. Això és el que exposa Iolanda Huguet a l'article A qui beneficien els regadius?, publicat a la Mañana, ja que justifica l'ús dels regadius com un motor de desenvolupament rural i sostenible que permet augmentar la riquesa econòmica, social i mediambiental.

El tema dels regadius és una notícia d'actualitat ja que el proper dia 5 de juliol s'inaugura el Regadiu del Sistema Segarra-Garrigues. Davant d'aquest esdeveniment, algunes persones, com per exemple Juan Cal al diari Segre, es plantegen que, a dia d'avui, existeixen qüestions sense resposta referents al regadiu Segarra-Garrigues com per exemple el preu de l'aigua i la superfície disponible per a cada modalitat de regadiu.

Aquesta és l'afirmació que fa l'autor de l'article Que van a dar a la arena, Félix de Azúa, publicat al Pais. Reconeix que tot i les pluges d'aquesta primavera, els cicles naturals ja no són el que eren abans. Un exemple és el riu Ter ja que tot i la seva millora respecte l'any passat, encara ha de proveir d'aigua a la ciutat de Barcelona. Aquest és el problema que planteja l'autor de l'article.

La "solució" que ens presenta l'autor de l'article publicat a la Vanguardia davant del problema del subministrament d'aigua a Catalunya és la dessalinitzadora d'El Prat.

L'objectiu és que aquesta dessalinitzadora abasteixi d'aigua potable a la zona de Barcelona. D'aquesta manera, es podrà prescindir en certa manera de l'aigua que probeïen els rius Ter i Llobregat.  

No obstant, un altre article d'opinió, publicat al diari El Punt, fa referència al mateix tema esmentat però des d'una perspectiva diferent ja que es creu que la dessalinitzadora del Prat no comportarà una reducció del transvassament d'aigua del riu Ter cap a Barcelona.