Quimera o jou? […] vivió una noche sevillana / y el extranjero afirmó / mujere como la de Ehpaña / jamás las he visto yo. / Dijo nunca yo creí / que esto en el mundo existiera, / que Dios con su poderío a esta tierra tan divina, / tanta hermosura la diera / (Al
Cavalls buits ¡Quines maneres i quines paraules fan servir els meus amics quan exposen les idees que els ballen al cap! Mireu com m’ho han dit. Com que no ho acabe d’entendre, ho transcric literalment. «El País Valencià viu moments de glòria moral i material: alguns ministres del govern espanyol ens visiten. I no en
Carta oberta a un periodista Admirat senyor: comence per la presentació obligada. Sóc un dels abundants i anònims seguidors de vosté d’ençà que aparegué difonent les notícies derivades de l’atemptat a Carrero Blanco. Tot i que poques vegades he pogut discrepar de vosté en el passat, li confesse la fascinació que em suscita el seu
El beuratge de la sibil·la Açò va i era que vingué la plèiade olímpica a ungir el poble desheretat. I, en senyal de submissió incondicional, el dissortat poble oferí una nimfa al Zeus Racoi. Aquest déu, metamorfosat en mardà, posà la mirada sobre la Dríade de la Vall i ella, desafiant la llei de Newton,
Subsistir La duríssima entrevista a què la SER ha sotmés el conseller de l’Interior de Catalunya el matí del 29 d’agost, només és un indici d’una agressivitat permanent. Tots –tots!!– els mitjans amb seu a Madrid justifiquen les mesures de legítima autodefensa que un percentatge considerable de catalans intenten establir. No fugen d’Espanya: és Espanya
“El bilingüismo es un gran invento” El dia de Sant Hipòlit –festes de Cocentaina– el diari Levante-EMV publica una interessant peça periodística que no prodiga amb assiduïtat. Partidari com sóc de la civilització, del consens, de l’acord, del pacte i de la concòrdia, m’ha semblat molt oportú el fons de l’editorial. Ara bé, el benvolent
Durant els mesos de juliol i agost, per renovació d’estoc, oferta 3 x 2. De cada tres llibres que em compres, només en pagues dos (el de regal és el més barat). https://oportunitatsisaldos.blogspot.com.es/ https://oportunitatsisaldos.blogspot.com.es/
Obsessions perilloses En la pàgina 3 del Levante-EMV del diumenge 5 d’agost apareix un article genial de Ricard Pérez Casado (com fruïsc llegint-li el nom de fonts sense l’última vocal!). Però a la 4, és a dir al dors de l’anterior, un interessant article signat pel politòleg Fernando Ull (també gaudisc llegint-li el cognom!), em
L’axioma paranoide En aquests moments de reactàncies crucials en el devenir de la història, és quan es posa de relleu el sentiment de catalanofòbia compartit pel 99,9% dels espanyols, inclosos la meitat dels mateixos catalans, nascuts o no al territori. I és ara quan la substància nacionalista espanyola destapa les seues cartes basades en l’amenaça
La solució és la submissió? Un clamor recurrent envaeix una Espanya inconcreta des de fa segles. Però d’uns anys ençà el clam inclou, a banda dels decibels, intimidacions greus. Ja no és prou proferir –in mente o verbal– Puta Catalunya!! Les amenaces incrementen les àrees en què l’absència de política exhibeix la força del poder.
La judicatura empara els dèbils? Algú creu o pensa que els partits polítics d’arrel nacionalista –catòlics, ateus, agnòstics o laics–, acudirien als tribunals de justícia si el Govern Valencià suprimira la llengua del poble en el sistema educatiu? Queda algun il·lús que imagine el cos judicial de l’estat –de primera instància, superior o constitucional– revoltant-se,
Falla significa foguera Crec que el polític instintiu, generós i culte no ha de caure mai en debilitats pròpies de ments elementals. D’altra banda, l’espontaneïtat és enemiga mortal de la diplomàcia. Clar i ras: el batle del cap i casal del País Valencià no es pot permetre gosadies que en qualsevol ciutadà serien censurables. De
El resto…? El flamant secretari general del PSOE assumí la inevitable realitat històrica reconeixent que l’estat espanyol està format per diverses nacions. La contundència d’una tal declaració pel líder d’un partit amb seu a Madrid va somoure els fonaments ideològics d’un ampli sector de la formació. Tan intenses, incòmodes i pertinaces foren les veus internes,
Les aigües baixen térboles No n’han tingut prou en 20 anys per a fer naufragar la llengua dels valencians en el magma putrefacte de l’autoodi. Ara volen triturar el derelicte que, veges per on, tracta de defensar els darrers bastions de la dignitat nacional Eixa és la causa per la qual han obert foc depravat
Entre el Puig i l’Albufera Els qui invertim temps, esforç i entusiasme en la nobilíssima missió de vetlar pel nostre llegat cultural, no necessitem la presència d’una inspiració que, siga dit de passada, dubte de posseir. Però al ciutadà escarmentat li sobra parar les orelles o llegir els titulars dels diaris per a captar materials