Bloc Tibidabo

A les xarxes algú ha comentat que en un llogaret situat en una vall lateral de la Ribera d’ Isàvena en els darrers anys a les dues cases habitades s’ hi han afegit dues més -de segona residència-, adquirides per saragossans. Evidentment, la incidència lingüística negativa d’aquest fet sobre la vitalitat de la parla local ha de ser inevitablement força gran. I és una situació que es dona sovint, lluny de ser aïllada, tant en territori de l‘aragonès com del català, dins la comunitat autònoma aragonesa. En canvi, al Principat, almenys fins recentment, no s’ha donat al Pirirneu, ja que els qui s’hi instal·laven procedents de les grans ciutat del Principat generalment eren bàsicament de la mateixa parla que els locals, a diferència, per exemple, també, de les valls navarreses prirnenques, on -llevat, i només en part, Donosti- les grans ciutats d’ Euskal Herria, d’on provenien majoritàriament els propietaris de segones residèmcies, eren essencialment castellanoparlants. No cal dir, com hem apuntat, que aquesta dinàmica resulta , en el nostre cas -la Franja-, forçà perjudicial per al manteniment de la llengua, i que caldria establir mesures correctores a l’hora de controlar el flux de visitants i l’adquisició de propietats. Un model interessant a contemplar és el de les illes Äland, suecoparlants a l’Estat finès, on l’adquisició de propietats immobiliàries per no suecooparlants és sotmesa a restriccioms.