Mentre els analistes espanyols s’esquintzen les vestidures perquè els feixistes ja han accedit a un parlament sense haver-se d’amagar darrere de qualsevol sigla aparentment honorable, la realitat està just a la ratlla de França. Allà, els armilles grogues han aconseguit tallar l’autopista que uneix La Jonquera amb la resta d’Europa. I els camions s’amuntonen al pas del Voló, o en àrees de servei o en aparcaments immensos. Perquè gràcies a la inutilitat dels governants espanyols dels darrers dos-cents anys, els transports de mercaderies entre Espanya i Europa s’ha de fer per carretera. Res de ferrocarril, no siga que els francesos ens envaesquen i ens tiren a la mar. I per aquesta única carretera, que si n’hi ha més, Abertis ja no guanya prou diners. I quan es col·lapsa, com ara, aquest transport s’interromp. I les taronges valencianes, per exemple, no arriben als mercats. I qualsevol dia, els camions els aturaran a Castelló o a València perquè l’embús a la ratlla de França serà massa gran.
Penseu que cada dia, passen per allà 9000 camions. I 9000 més que tornen. Una barbaritat. Mentre, ací, discutint si l’AVE arribarà d’ací a deu anys o d’ací cent. Penseu que l’AVE ja ha arribat fins a la Meca, allà a l’Aràbia Saudí. Pel mig del desert, que segur que l’arena enterra les vies. Ací no tenim res que enterrar. Només l’Autopista, que ja està enterrada sota una allu de camions aturats a la ratlla de França. La nostra realitat és més dura que la d’aquells que han viscut tota la vida en un càrrec per al qual només havien d’acreditar ser prou bons lloant el cap del partit.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!