El PP valencià està rabiós, pel que es veu. Desprès d’anys, de molts anys, de fer i desfer el que li venia en gana, ara no ho pot fer. Han perdut el poder i estan a la oposició. I no en saben. En lloc de fer aportacions de profit, es limiten a tractar d’impedir l’acció de govern. En això, tenen l’ajut inestimable del PP de l’Altiplà, que fa tot el que pot, i més, per escanyar la nostra economia. Fins i tot ells són conscients de l’indignant finançament al qual sotmet Espanya al País Valencià. El que passa és que, entre la poca experiència laboral de veritat i els casos de corrupció que van eixint, es van jutjant i van omplint les presons, d’això es veu que s’estimen més no parlar-ne.
I de què parlen? De l’Educació i l’Ensenyament, que d’això, en aquest país governat sistemàticament per gent poc lletrada quan no directament analfabeta, tothom n’entén. Fins i tot els populars. I ara hi ha un conseller d’Educació, Investigació, Cultura i Esports (pobra Cultura, sempre va d’afegida) que, per primera vegada en molts anys, fa coses. I algunes, fins i tot tenen trellat.
Ara li ha tocat rebre al decret de Plurilingüisme, que senzillament pretén, amb més voluntat que altra cosa, que tots els valencians que acaben l’escolarització sàpiguen Català, Castellà i Anglès. Hem de recordar que, pel que fa al Català, encara ara, hi ha molts funcionaris que es neguen a fer-lo servir amb aquell argument tan suat que “no serveix de res”. I, pel que fa a l’Anglès, aquest és un país en el qual s’estudia al llarg de molts i molts anys i ningú en parla, a diferència de la resta des països desenvolupats del món.
Però el PP no pot coure que es vaja ampliant el coneixement de més llengües que la Castellana. La mateixa que, quan es feien aquelles proves avaluadores als centres, sempre necessitava millorar. La resta, no calia, en general. I va i la portaveu, senyora Gascó, posa el crit al Cel i qualifica el decret esmentat en poc menys que un decret redactat directament pel maligne.
L’altra gran ofensa que els ha infringit el conseller Marzà, és la no renovació d’algunes línies de concerts amb col·legis privats. Evidentment, si hi ha pocs recursos i poca demanda i aquesta es poc cobrir amb escoles públiques, és molt raonable no renovar concerts allà on es puga fer. D’això se’n diu estalviar quan no hi ha diners (i menys que n’hi haurà amb els nous pressuposts de l’Estado) i no malbaratar. Per cert. Malbaratar i furtar sí que sembla que era una activitat a la qual el PP valencià es dedicava. Està clar que els empresaris de col·legis privats que es queden sense concert s’hauran d’espavilar. Però això és l’economia real. Igual que han hagut de fer els llauradors, que com continuen condemnats a enviar les taronges valencianes amb camions fins Europa, tenen molts problemes de competitivitat. I, quan no poden tirar endavant, tanquen els portells.
Per acabar, crec que hi ha un detall que no li perdonaran mai, al conseller Marzà. és jove i té empenta. I ells, no. Només cal veure la pròpia portaveu del PP.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!