Des de la Plana

Ara fa un parell de dies he llegit un article que m’ha semblat que remava a contracorrent. Defensa, veges quin pecat en els temps que corren, les classes magistrals. I m’ha semblat molt interessant, perquè posa de manifest un problema que cada vegada es troba més; entre els alumnes i els no alumnes. A saber, la incapacitat per escoltar.

Està clar que tots tenim una opinió sobre moltes coses, però cada vegada més, hi ha persones que pensen que per a conèixer qualsevol tema n’hi ha prou amb disposar d’informació a l’abast. Fa anys, quan aparegueren les primeres calculadores, eren aquells que deien “ja no cal aprendre logaritmes, que ara els fan les calculadores”. Pobres, ignoraven que l’únic que ja no calia eren les taules de logaritmes. Però que el concepte i la seua utilització continuen essent igual de necessàries.

Més endavant, van començar a malparlar de les classes magistrals. I quasi sempre ho han fet a partir d’unes classes magistrals recolzades en tecnologies que, en gran mesura, es limiten a projectar imatges sobre una pantalla.

I ara, per a una part important de la població, sembla que qualsevol explicació que dóna qualsevol persona sobre un tema, per interessant que siga el tema i per molt que en sàpiga la persona que en parla, ja siga una cosa superada. N’hi ha prou amb la Viquipèdia, malgrat que mai es llig cap entrada.

Malauradament, aquelles persones que més defensen les noves tecnologies enfront dels mestres (entenent els mestres com aquelles persones que en saben molt sobre un tema o disciplina determinada) solen ser les qui més problemes tenen amb aquells als quals se suposa que eduquen, ensenyen o entretenen. Ja siguen mestres, professors o pares. Al final, sempre acaben reconeixent allò de “no sé què fer amb…”.

Per això m’ha semblat interessant, l’article. Perquè posa l’accent en la formació d’uns ensenyants que sembla que es formen per a fer un espectacle de l’ensenyament. I, la veritat. Cal ser molt bo, per a fer un espectacle d’una lliçó. Un veritable mestre. I d’aquests, com de qualsevol especialitat, n’hi ha pocs. No cal posar-los de volta i mitja només perquè fan bé la seua feina. és com si pensàrem que els bons futbolistes ja no calen perquè hi ha bons robots androides que juguen al futbol. Que tot arribarà.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!