Des de la Plana

El divendres serà nou d’octubre. Només haurà passat un any des del nou d’octubre de l’any passat, però han canviat tantes coses que sembla mentida.

Per començar, el PP ha quedat pràcticament escombrat de les institucions valencianes. Només li resta la Diputació de Castelló i la d’Alacant amb l’ajut inestimable de Ciudadanos. I s’ha notat.

Per exemple. Cada dia 3 ja no es reuneixen al davant de la Catedral de València els afectats per l’accident del metro de València. Ara s’ha reobert el cas i els veritables responsables ja no estan tan tranquils com han estat tots aquests anys. Com a mínim, víctimes i familiars ja saben que ningú pensa que són culpables de res. Només són víctimes que han estat massa anys ignorades. La seva fermesa de pedra picada els ha salvat.

Les escoles públiques valencianes ja no pateixen les retallades brutals i injustificables que anaven patint. Especialment a les línies en valencià. Com a mínim, l’ensenyament públic ara té el suport de l’administració. Es liciten els col·legis que duien anys i panys paralitzats i s’escolten les reivindicacions de pares i docents.

Es pot parlar en valencià sense que t’hages de veure, com a mínim, mirat de cap a peus quan no insultat. En aquest sentit, cal recordar la senyora Punset, cap de cartell de Ciudadanos a València, que afirma que parlar valencià ens retorna a l’aldea. Però les declaracions d’aquesta dona es comenten per elles mateixes. Recordem que és la mateixa que el dia de la constitució de les Corts no sabia on estava la seu de les Corts.

L’alcalde de València, del Cap i Casal, va a treballar en bicicleta, ha obert l’ajuntament al públic i ha decidit acabar amb la “tradició” instaurada per aquests darrers vint anys de PP de fer entrar la Senyera de la Ciutat de València a la Catedral després de la processó cívica. Com era d’esperar, aquest gest ha despertat la fera ferotge que ha malparlat tant com ha pogut de la sensata decisió. I també ha trobat el recolzament de l’arquebisbe Cañizares que ha decidit que farà el Tedeum amb la senyera de Lo Rat Penat. Es veu que l’home tem quedar-se sense protagonisme. però en qualsevol cas, els de la caverna han d’estar molt rabiosos, perquè les seves proclames inflamades no engresquen quasi ningú. És difícil pensar que algú de fora té la culpa quan es van fent públics més i més casos de corrupció que sempre afecten als mateixos.

Per cert, que serà interessant veure si els feixistes també poden, aquest any, insultar i amenaçar impúnement els participants en la processó cívica que no són com ells (no es pot dir “que no pensen com ells” per raons òbvies”).

Per entrar a molts museus de València ja no cal pagar entrada. I s’han obert al públic nou palaus que, fins ara, ni es podien visitar. Ens els tenien amagats. Els valencians, de la capital i els que hi anem de vegades, descobrim amb sorpresa el que tenim i no ho sabíem.

Per fi, després d’anys d’anar perdent i perdent sense que ningú es preocupés de fer res més que nous desgavells, esdeveniments monumentals cars i inútils i de llepar les sabates als il·lustres visitants de l’altiplà, el nostre Govern ha demanat a l’Administració Central un finançament, sinó just, com a mínim que no siga infame, com el que ara tenim. Sembla que els dies d’ofrenar glòries a Espanya ja van quedant enrere.

Hi ha tota una corrua de polítics del PP valencià que estan a la presó o en vies d’anar-hi. Des de Carlos Fabra fins a Rafael Blasco. Des de Juan Cotino fins a Serafin Castellano. Però d’imputats n’hi ha un centenar, que està molt prompte dit.

Fins i tot tenim un debat molt viu sobre si al final Compromís s’acabarà ajuntant amb Podemos de cara a les eleccions generals. El que està clar és que, després de molts anys, ara hi ha una força valenciana poderosa que no deu obediència, a data d’avui, a cap partit espanyol. I transversal, que està arrelant en totes les capes de la societat valenciana. Hem de fer tot el que puguem per conservar aquesta valencianitat.

En poques paraules. El País Valencià, en menys d’un any ha canviat com de la nit al dia. Però alerta. Només en allò que pot canviar.

En tot el que depèn de l’Administració Central estem com estàvem o pitjor.

Infraestructures, cap ni una, tot i que ja han arribat vols comercials a l’aeroport de Castelló.

De finançament, ni per llàstima. Els valencians, que ja portem anys amb la renda per baix de la mitjana estatal continuem sent aportadors nets a les arques de l’Estat, per allò de la solidaritat (que per a nosaltres només té un sentit. Cap a la Messeta).

La reforma del nou Estatut, es va aprovar a les Cortes de Madrid només perquè d’ací a quatre dies es dissoldrà el Parlament i seguirem com fins ara. Per a que tingueu clar l’interès que despertem allà, només hi havia una cinquantena de diputats i el Presidente Rajoy en persona estava al bar Manolo. Amb els seus col·laboradors, això sí. Literalment. Per cert, que el de la presumpta oposició tampoc estava. Segurament, aquest és l’interès que els mereixem els valencians. De moment.

I ve de visita a València el nou Rei, Felip VI (veges tu quin nom van anar a posar-li, a l’home) i el reben amb el cant dels maulets.

Però bé. Mentre els nous governants van fent, els qui estaven van trobant-ho tot malament. Tot. A tots els nivells. Des de la capital fins el poblet més menut. Des de si la senyera ha de dur blau (que Jaume I i l’Àngel Custodi no la duien) fins a si els regidors o l’alcalde han d’anar o no a la professó. Des de si cal que la banda de música toque l’himne nacional en acabar o si no.

Ara; de coses importants no diuen res. Perquè amb l’atur que tenim, els imputats que té el PP, les magres perspectives de futur, no hi ha massa per a dir. I encara més amb el desavantatge que suposa per a nosaltres que som una economia productiva que encara no tenim un ferrocarril que ens connecte amb Europa. En canvi, ja es pot anar de Palència a València en AVE. No hi va gairebé ningú, però això es veu que no és important. Això per no parlar de la línia de rodalies València Castelló, que és, ara mateix, molt més lenta i mal servida que ho estava al principi dels anys vuitanta del segle passat.

Mireu si la cosa ha canviat, que el lema de la marxa del Nou d’Octubre serà “Un nou finançament per a un nou País Valencià”. Quasi res, porta el diari.

Per tot això, i moltes més coses, aquest nou d’octubre serà diferent. I l’encarem amb una il·lusió renovada.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!