TocDeQueda

Sempre m’ha fascinat l’invent de la vacuna. És un prodigi de la ment humana: t’injecten un microorganisme atenuat per tal d’activar les defenses del cos davant de possibles atacs d’eixe mateix microorganisme. És a dir: per evitar la malaltia t’injecten una “mica” d’eixa malaltia amb l’objectiu de posar en guàrdia el teu cos i preparar-lo per afrontar un atac “real” del patogen que la causa. No tot són avantatges, però. Sovint, les vacunes generen efectes secundaris i molèsties diverses als qui han estat vacunats ja que, d’alguna manera, tenen la malaltia dins. Tanmateix, és el preu que cal pagar per evitar un mal major o irreparable.

No puc evitar-ho: quan pense en els sagnants atemptats de París hi veig reflectida la metàfora de la vacuna. Talment com si es tractara d’un cos, s’injecta en la societat una dosi atenuada de terror en forma d’atemptats, decapitacions o crisis diverses. Poc importa si l’han injectada des de dins o han estat uns altres qui l’han administrada: els efectes són idèntics. La vacuna es propaga d’una manera instantània i eficaç per tot el Sistema gràcies als mitjans de comunicació, autèntics catalitzadors  veneris d’aquest. Tot just injectada la dosi, hi ha un petit terrabastall: el Sistema ha estat atacat i sembla que està en perill. Tanmateix, és una aparença: no són més que els efectes secundaris de la vacuna. Després del caos inicial es recobra la normalitat i s’inicia una reacció infalible: cada vegada que rebem una dosi d’aquest vaccí, les autoritats activen la maquinària de guerra, es reforcen els sitemes de control i seguretat, s’incrementen els cossos policials i s’endureixen els Codis Penals de tot el planeta. És a dir, el Sistema enforteix encara més les seues estructures bàsiques i, a més a més, reactiva el lucratiu negoci de les armes i la defensa. Paral·lelament, la por, lubricant del Sistema, s’escampa com una pandèmia entre la gent que, atemorida, és molt més fàcil de controlar. I, per si fora poc, s’injecten dosis recordatori periòdicament per assegurar el vigor immunitari de la vacuna. És així com una acció aparentment nociva per al Sistema s’acaba convertint en quelcom certament beneficiòs.

Vivim en una societat malalta; malalta de desigualtats i d’injustícies. L’Europa rica i pròspera s’ha passat els darrers dos segles escanyant, militarment i econòmica, els països subdesenvolupats. Ha escampat l’odi i la desgràcia arreu del Món i ara ens torna en forma d’atemptats terribles. Es molt més complex que tot això però no veure-hi un cert vincle és estar completament cec. Ara bé: criminals sense escrúpols els qui atempten a París. I ploramiques hipòcrites els qui lamenten les morts i responen amb avions de combat i declarant la guerra. Mentrestant, les vacunes immunitzen el Sistema, que està més fort que mai. A la societat, però, no l’estan guarint. Ans al contrari: cada vegada estem més malalts.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!