Hui fa un any i un dia, sí, sí, hui fa exactament un any i un dia, que les tropes de l’antiga Unió Soviètica, van començar la invasió d’un país de la vora, en considerar el sàtrapa que administra el poder de Rússia, que aquelles terres li pertanyien des d’èpoques anteriors, quan estaven dominants per la ideologia comunista més fèrria.
I no s’ho va pensar dues vegades i…sense avisar a ningú, pìntà una Zeta sobre els cuirassats, i els envià a soltar “pepinades” sobre la regió del DOMBÀS.
Ara que fa un any i un dia d’aquest destrellat, el territori està prou devastat i Zeleski no para de demanar armament de tota mena per poder vèncer el gegant de l’Est, sense adonar-se’n que amb armes no guanyarà…sols resistirà.
Tothom sabem que aquesta guerra s’atura des de la negociació i la paraula i és per això que a més de manifestar una i mil vegades “No a la guerra” cal posar en valor la paraula sobre la mesa de negociacions. No podem estar permanentment a uns mil·límetres de la devastació total i deixant que les fàbriques d’armament facen el seu agost a costa de persones inocents.
