El violinista celest

La Literatura està formada per complexos sistemes d’idees i de signes. La qualitat d’aquests depèn de la riquesa heretada. Una llengua petita s’enfronta sempre a les dificultats per traduir el món als seus sistemes. Tenir els grans llibres de la literatura universal en castellà o en anglès no serveix per a crear els enllaços necessaris entre cultures diferents que demana la nostra llengua. Tota generació que hagi estat significativa ha intentat una nova traducció dels mites literaris.

En català, no resulta fàcil publicar traduccions d’altres llengües, en part per aquest "avantatge" de tenir a casa moltes de les més importants editorials castellanes, i també perquè -no ens enganyem- ni el lector ha desenvolupat un costum significatiu de llegir traduccions al català, ni les editorials -sovint amb traduccions molt dolentes- han sabut conquerir l’espai dels llibres traduïts…

Així les coses, només es pot qualificar de patètica l’empresa de publicar traduccions de llengües minoritàries -us sona?-, i més encara si es tracta del portuguès, el gallec o el brasiler -tres branques molt poc diferenciades de la mateixa llengua. Portugal sempre ha estat el país invisible, aquell en què els escriptors només podien destacar si es feien europeus, o espanyols, és a dir, si renegaven del seu sistema literari -fora del món- per incorporar-se a l’únic espai possible: la resta de l’univers.

Dels escriptors gallecs, que podem dir? Obres immenses, poètiques d’una perfecció estètica il·luminadora -Uxío Novoneyra, Manuel María, Álvarez Cáccamo- o narratives arriscades i trencadores, sempre dins d’una tradició literària sorprenent, són pràcticament desconegudes en llengua catalana. Això no vol dir, és evident, que grans traductors no hagin fet el possible per aixecar aquesta bandera -i també es la nostra intenció parlar de tots ells. Però l’ansietat de les editorials per publicar versions d’autors portuguesos o gallecs queda sempre per sota de zero.

El pont sobre el llac (Versions Poètiques) -podreu trobar l’adreça al llistat de blocs d’El violinista celest– ve a pal·liar, en part, aquest buit escandalós. No pretén substituir les traduccions de llibres, ni donar visions complexes, però sí fer petits tasts del món poètic que es mou al voltant de la llengua portuguesa, i ser, al capdavall, un punt de partença per aventurar-se per les pàgines d’autors pràcticament desconeguts en català -i molt sovint també en castellà o en anglès-. Amb una certa periodicitat, i amb l’ajuda inestimable de Júlia Cortès Ortega, anirem construint un bloc que sigui també un arxiu de textos, notícies i records d’un món injustament llunyà. I és que la literatura dels últims dos segles no es pot permetre el luxe de prescindir dels escriptors portuguesos, gallecs i brasilers.

Feliç lectura.    

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!