Noves d’Al·lamcro (I)
27 de setembre de 2007
Sense categoria
5 comentaris
Molta pardaleria políglota Molt de masclisme i molta canallada. Visca sant Jeroni.
Molta pardaleria políglota Molt de masclisme i molta canallada. Visca sant Jeroni.
Miri quina botigueta que he posada C A T À L E G D E P R E S T A C I O N S *Servei contra el silenci permanentment activat -Tarifa diürna -Plus raonable per a noctàmbuls que puguin atestar que no ho fan per vici *Servei contra la soletat, l’aïllament, el victimisme, el ploricó i el
Devia fer una vintena d’anys del gran incendi de Formentor La bomba contra incendis del land rover de la Base militar tampoc no s’engegà. No sé si és que no la revisaven o si tenia floridura o humitat. Puc dir que el foc de la farmàcia fou el meu primer foc. No va arribar de miracle
L’HIDRO ÉS A LA VOSTRA DISPOSICIÓ PER TOT QUANT HÀGIU DE MENESTER Ja em direu amb quina cosa us puc servir DIMARTS, 25/09/2007 – 13:21h Uriel Bertran i Hèctor López Bofill s’autoinculpen per la crema de fotos dels reis Protesten d’aquesta manera per l’actitud de l’Audiència Nacional espanyola El diputat Uriel Bertran, l’escriptor Hèctor López Bofill i el
Hi ha la bellesa del foc, qui la hi plany. I hi ha el drama, les muntanyes en dansa nit i dia rabiosament descentrades De dia semblaven salpassers gegants fumosos, nierons de totes les futures tempestats produïnt embolcalls de metamòrfosis, envoltoris inservibles de quan havien fet la muda vers un tamany més gran, clovelles d’un moaré gris de diferents
Corrien els primers anys de la socorreguda desena dels seixanta Jo era petita. Tenia por. Aquells dies varen deixar molta gent traumatitzada. En Miquel B.M., per exemple. Donya Francisca belava pels corredors perquè el foc ja s’acostava a l’hotel. En Reiet encara era viu. En Tomeu encara no s’havia estrellat enmig del cel de Nantes.
Potser hauria de demanar excuses a Vilaweb, i també n’hauria de demanar als suposats haquejadors Per haver atribuït el que potser que només sigui incompetència informàtica a actuacions covardes o tenebroses. Però ara no en tenc ganes. ‘Ganes, tenir’ (o similar. Cit de memòria) és una entrada del llibre El Canvi de Miquel Bauçà que
L’hidroavió a les fosques no pot actuar A les fosques només actua l’esplendor del foc: el paó per excel·lència de la fonda tenebra. Quan haquegen les expressions més humils i menys frankfurtianes de la literatura catalana és per qualque cosa. Ni tot el conjunt (l’enemic ens veu a tots més o menys germanetes bessones) ni cadascun
Vull saber si ja s’han resolt les anomaliesAixò és tot
A Mallorca, tothom en té manco joDe les coses precioses que jo he vistes a Santa Margalida, el poble d’en Verga (que així mateix tenia una cama de Pollença, i si no, d’on surt aquest llinatge, March?), hi ha aqueixes rajoletes a sa rectoria. Ai… Si pogués fer una piscina, així com som beneita i
Això és ella, abans de fer-se bocins a causa del violent destraleig de l’onam I la corredissa també pertany a l’àmbit de la ‘reality’; una corredissa multitudinària. N’hi ha que parlen d’una quarentena, però com saber-ho. I com saber si la realitat (per virtual que sigui) i la substància de la investigació policial podrien canviar llurs
Arran de les meves paraules, arran de les meves sabatilles De tot d’una senten corredissa, però la gent en passa xiulant, no veu res ningú, ceguesa selectiva, sectària, fanàtica. Hores més tard l’helicòpter espanta els banyistes. Ratolins que corrien i tenebra, fosca d’alba. Com la carn de les estàtues, així mateix endurar: impassibles. Pareu esment
Una fràgil pastera estibada d’immigrants Més o menys quan penjava l’entrada anterior, el mateix mar que està aferrat damunt la vidriera de la cel·la on escric ha escopit una pastera ran de l’hotel Gran Playa de Can Picafort, amb un bon temporalet de mestral i bandera vermella a la platja, el cel d’un intens blau magnètic i l’aigua amb
No vesseu llàgrimes per Son Espases Un cop hagin admès formalment que el tema Son Espases no té remei ni aturall (quasi ja ho han fet), fora gemegar. No vull sentir una mosca. Quan s’acabi la corredissa per adjudicar-se un bon contracte (si no se va acabar ja fa estona), també s’ha d’acabar la gemegadissa per no haver-ho
Davant qui podrien estufar les seves plomes? Necessiten els desgraciats. Només fan ombra als nans. Si la salut es pogués comprar amb diners, no hi hauria pobres. I del pas que anam, aviat només deixaran conversar en català als que tinguin els papers en regla: certificat de penals, tres pòlisses, foto tamany passaport amb els ulls