Una fràgil pastera estibada d’immigrants
Més o menys quan penjava l’entrada anterior, el mateix mar que està aferrat damunt la vidriera de la cel·la on escric ha escopit una pastera ran de l’hotel Gran Playa de Can Picafort, amb un bon temporalet de mestral i bandera vermella a la platja, el cel d’un intens blau magnètic i l’aigua amb una tonalitat prússia només esqueixada al faralló de ses Roquetes amb un sarzit groller fet amb fil d’embastar blanc, però del tot escorxada i esbudellada d’escumalls llençats amb mala intenció damunt la sorra, ja a la vorera. Avui l’energia de l’onatge no és positiva i hauria pogut passar qualsevol desgràcia. Quan he sentit l’helicòpter he tret el nas i m’han dit això mateix que us dic, però no tinc temps ara de mirar webs de Santa Margalida ni de xafardejar pels bars o amb els veïns. Quan hi he enviat un nin a fer una foto a la pastera amb el meu mòbil, ja no hi era. Imagin que els deuen haver fet anar al port d’Alcúdia.
Aviat en sabrem més clarícies. Llavors, tornaré a escriure.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
A veure demà la premsa què en diu.