Arran de les meves paraules, arran de les meves sabatilles
De tot d’una senten corredissa, però la gent en passa xiulant, no veu res ningú, ceguesa selectiva, sectària, fanàtica. Hores més tard l’helicòpter espanta els banyistes. Ratolins que corrien i tenebra, fosca d’alba.
Com la carn de les estàtues, així mateix endurar: impassibles.
Pareu esment als trèmolos escrits a les partitures dels canalles.
Hi haurà un muscle ferm i una esquena estintolada per sostenir els pàl·lids anxenetes que voldran assolir el cim?
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!