Avui al “Quarts de Nou” hi ha un reportatge molt interessant sobre la secció de rem dels Capgrossos de Mataró. Més de 30 castellers i castelleres, a més d’assajar cada setmana per arribar a ser una de les primeres colles del món casteller en poc més de 10 anys, entrenen de valent al port de Mataró per participar al Campionat Nacional de Llagut Català.
Mataró és una ciutat que conec menys del que m’agradaria, per l’admiració que sempre m’ha provocat, per la seva proximitat amb Arenys o per l’excel·lència d’alguns mataronins i mataronines que s’han creuat a la meva vida.
I des del desconeixement mai li hagués atribuït una gran vocació marinera, eclipsada durant anys darrera la N-II i la via del tren.
Però no només ha estat el llagut dels Capgrossos. Ahir vaig sopar a Lasal del Varador un xiringuito modern i força elegant al Passeig Marítim de Mataró amb una carta senzilla però de qualitat davant una platja immensa.
L’Enric no surt a la foto perquè és el que la tirava i no me n’ha enviat cap en que ell surti; però un espia me n’ha aconseguit una que està en els arxius adjunts. No us la perdeu.
L’Enric i la Conxa són avui la meva referència més familiar a Mataró. Ens veiem menys del què voldríem però sempre sabem on som. Són uns amfitrions magnífics i a casa seva s’hi fa una cuina bona i generosa tant en viandes com en beures, acabats de comprar al mercat de la Plaça de Cuba i a la bodega dels Castellví. Ahir però –estan encara de vacances- van preferir convidar-nos a sopar a ran de mar. L’excusa era doble, o triple : explicar les vacances a Rússia (complementades amb una setmaneta a la Vall d’Aran i un dia de Montseny amb els Sitjà-Oliva) i acomiadar l’ Andrés, l’amic argentí de El Calafate, guia del Perito Moreno, que vàrem compartir en els nostres respectius viatges a l’Argentina, i també celebrar l’estiu… que amb això ja n’hi hauria prou.
L’Andrés s’ha passat quatre mesos a Barcelona i ara diu que ja n’està una mica tip de Barcelona i dels catalans, sobretot d’algunes catalanes que no han acabat de rendir-se als seus encants seductors. Se’n va la setmana que ve, però abans de tornar a l’Argentina vol passar pel País Basc i per Andalusia, tot i que dia sí dia també “hay cambio de planes”. El dimarts el vaig portar a la Festa Major de Vilanova i entre la sarsuela de ma germana i el cercavila del Vot del Poble va al·lucinar força: “habia visto diablos i gigantes en Montornés del Vallés… pero no es lo mismo”. Descobrir a un estranger la Festa del poble, el seu significat i el com hi participa la gent, sempre comporta un esforç però també un plus d’implicació i d’orgull pel col·lectiu propi.
Dissabte a Mataró, vàrem acabar fent uns mojitos de matinada a la sorra de la platja, més enllà del barri del Callao, una filera de cases a primera línia de mar davant una platja amb pins i palmeres, una altra de les sorpreses agradables d’aquest Mataró mariner descobert aquest cap de setmana.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!