Em vaig proposar mantenir el bloc viu. I vull fer-ho al menys un cop per setmana (o més) i tant si hi ha fotos com no. El temps ha agafat una nova dimensió des de que he tornat, molt més semblant a la que ja tenia abans de marxar, al novembre.
Tot i amb això, la normalitat que intenta imposar-se la regulo a càmera lenta i intento evitar sobredosis accelerades. Quan es vol una cosa i la intentes amb convenciment el més probable és que surti. A vegades, el preu és no respondre amb celeritat trucades, mails o ganes de veure’ns. Sort que els meus amics i amigues, perquè em coneixen bé, ja ho saben entendre.
Tres setmanes de febrer i encara no he endreçat els papers, mapes i souvenirs que portava a la maleta. De fet la "normalitat" formal encara no ha arribat. Vaig aterrar un dilluns (dimarts vaig dormir) i dijous començava el Carnaval; no és que m’apuntés a tots els balls i a totes les mascarades però vaig fer una presència vilanovina important, entre les dues setmanes en que balla l’imperi de’n Carnestoltes.
I aquesta darrera setmana la Françoise i la Lalou fan estada a Barcelona i s’han instal·lat a casa. Són un encant d’atenció i de discreció o sigui que més que donar feina me’n resolen, però els soparets i les estones de xerrada agradable superen el que seria habitual.
Amb tot he començat a treballar seriosament aquesta setmana. He arrancat el curs de la Facultat, com sempre, amb moltes ganes i aquest any tinc un grup molt més nombrós que l’any passat, per tant més feina. I també ha començat la concreció del reportatge; ja hi ha les cintes a TV3 i ja han començat les transcripcions; pinta que anirà bé i es podria emetre als voltants de la Setmana Santa.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Feia dies que hi entrava i encara hi trobava les 10.000 clicades d’amistat i pensava: en Capde ja no tornarà a escriure al seu bloc… No estaria bé, després del que ens has fet gaudir durant el viatge… Demà jo també començo les classes del segon semestre…
Joan