Xavier Capdevila, en bloc

Tres dies de vacances-vacances, més enllà de l’experiència castellera a Nova York, m’estan servint per prendre -encara que sigui només una mica- la mida a aquesta ciutat tant atabaladora com atraient, tant seductora com revulsiva. Sobretot perquè de la mà d’alguns amics que viuen aquí -i especialment de l’ Adam- he pogut veure i viure aspectes més vivencials que turístics de la capital del món.

Diumenge vam passejar per l’Highline, una passarel·la peatonal que segueix un antic carril de tren elevat des del Midtown fins al Meatpocking District; des d’allà es divisa el Hudson River i els neoiorquesos prenen el sol o mengen (mengen sempre i a tot arreu) en un ambient de diumenge. D’aquí varem anar a parar al West Village, al barri de Greenwitch Village, l’antiga zona d’artistes i bohemis que conserva un ambient de “poble” amb casetes de poques plantes i carrers arbrats, convertida ara en el barri més pijo i de moda i també en el districte gay per excel·lència, perquè allà va nèixer el moviment reivindicatiu homosexual, a partir dels aldarulls que al 1969 es van produir a l’entorn del pub Stonevall Inn.  

 

I justament diumenge 24, a més de ser Sant Joan, era el Dia de l’Orgull Gay i allà hi confluia la gran rua del Gay Pride 2012, que havia sortit de Central Park havia baixat per la 5ª Av i arribava a Christopher St. Impressionant: milers i milers de persones, desfilaven o omplien les voreres en un ambient de festa espectacular; gays, lesbianes, parelles heteros o famílies senceres reien, ballaven, cridaven i aplaudien, a banda i banda de les tanques que protegien la cercavila, amb centenars de policies a les cantonades per impedir que el públic travessés interrompent la desfilada; creuar era una missió impossible i la parada estava previst que duraria fins a la nit. Trobar-nos amb els amics de l’Adam -que estaven en un pub de Bowery St veient el partit Anglaterra / Itàlia- va ser una epopeia i va costar una gran excursió i encara sort que va aparèixer un punt excepcional on -de tant en tant- la policia permetia creuar a cotxes i vianants.

Al vespre hi havia partit de beisbol entre els Yankees (NYY) i els Mets (NYM), els dos grans equips de Nova York. Havíem previst anar-hi amb el Christ, la Sara i el Ben (els amics de l’Adam) però finalment el vàrem veure en un pub prop de l’estadi de Citifields (el dels Mets) a Queens, mentre ens cruspiem vàries pintes de cervesa i després d’un sopar de tapes de cuina xinesa a Flushing, el barri on hi ha l’estadi que és més xino que el Chinatown de Manhattan, al voltant de Canal Street.

Dilluns vaig anar a New Jersey a veure el Jorge Luis, l’amic del Fran i el Manu que també m’havia ofert allotjament a casa seva. És un escriptor cubà, enamorat dels Estats Units i tremendament crític amb la dictadura castrista, amb moltes ganes de xerrar i amb una afabilitat extraordinària. Les vistes magnífiques de l’skyline de Manhattan que es divisen des de New Jersey es van complementar amb una visita als outlets de la zona on venen roba de marca a uns preus de mercadillo. Posats a comprar, de tornada a Manhattan em vaig passar per la 5ª Av, però vaig acabar a la botiga del MOMA on sempre hi ha un detall de bon gust per sorprendre. El vespre va acabar amb una copa a la terrassa de l’hotel INK del 48 St amb la 11 AV on, segons l’Adam, es veuen les millors vistes de Nova York…i té raó: la posta de sol des d’aquest lloc, prop del Hudson i envoltats de gratacèls superaven les ja vistes en els rooftops que ja havíem visitat durant la setmana. I per sopar, una hamburguesa com cal a un bareto molt americà a la 9 Av. anomenada la Colina del Diablo (o era Cocina?) perquè antigament era un barri d’italians pobres força conflictiu, ara és una zona de restaurants i molt d’ambient; la cambrera es diu Patrícia i és de Madrid i ens serveix unes patates fregides excepcionals (ves a saber amb què les rebocen) i un vinet gewürtztraminer de Napa Valley.

Dimarts, les últimes compres per Times Square i la Fifth Av, interessant la botiga de discs Colony Records o la llibreria Barnes & Noble Books. Per dinar un tall de pitza molt americana de Marella (a la 8ª Av amb 57 St) i una Budweiser; començo a entendre perquè estan tant grassos i es passen el dia menjant; és curiós hi ha molts obesos, però també molts -bàsicament homes- que estan fets uns catxes, perquè es deuen matar al gimnàs, cremant calories i fotent-se sucs proteínics. A la tarda encara tinc una estoneta per fer una segona visita al Museu d’Art Modern, ple de picassos, dalis i mirós, aprofitant que els periodistes hi entrem de gratis (l’entrada valia 25 $).

La zona on viu l’Adam (54 St entre 8 Av i Broadway) és molt interessant i cèntrica, prop del Central Park, al costat del mític Studio 54, i en front de la singular Torre Hearst, de Hearts Corporation, un dels grups mediàtics més potents dels EEUU, al mateix carrer que el MOMA i en l’extrem nord de la zona de teatres de Broadway que comença a Times Square.

Descric el paissatge. Les converses i les reflexions, sobre ells, sobre nosaltres, sobre el que tenim en comu i el que ens diferencia… donen per fer un llibre i no es tracta de cansar al lector pacient que arriba fins aquí.

Tancar la maleta s’està fent difícil i encara em queda comprar alguna tassa d’
“I love NY”. Deu ser que no me’n vull anar!

A les 7 he quedat amb l’Adam a la Grand Central Terminal, per agafat el bus a l’aeroport.

Feia 10 anys que no venia i aquesta ha estat la meva 5ª estada a NYC.
La sisena no trigarà tants anys a arribar.