L’aventura americana s’ha acabat.
Però per celebrar-ho hem organitzat un Carnaval a Vilanova i la Geltrú que sembla que és el més gran del món, el més lindo del món, l’inici i la fi del món.
No només em queden paissatges i descobertes, que també.
Em queda sobretot vivència i agraïment.
Agraïment a la gent que m’ha acollit i de quina manera tan amorosa que acull aquesta gent! Agraïment especial al Lucas i a l’Anamaria amb qui ja comptava, però seguits d’una llista de noves coneixences tan llarga com sorprenent. Em quedo amb moltes ganes de retornar-lis la mateixa generositat a casa meva.
I agraïment a la vida, que me ha dado tanto.
NOTA DEL VIATGER: Ja soc a casa, després de més de 24 hores de viatge, llarg però plàcid, i el Jofre estava amoroso a l’aeroport. He passat per Vilanova que la mama avui fa 83 anys i li havia de fer un regal en forma de petons de retornada. Ara me’n vaig a dormir que no sé quina hora deu ser aquí, a Xile, a l’Argentina o al Perú…
No em truqueu fins demà… i tardet.
La foto és d’una festa de la confraria de la Virgen de Guadalupe que ens vem trobar a Calama, al desert d’ Atacama. No era Carnaval però ho semblava, els vestits haguessin anat de conya per sortir tots plegats a l’Arrivo. Per cert, m’han dit que hi ha un poble tan lleig com Calama a on també surten unes confraries que fan una cosa així de disfresses cutres en honor de la Virgen de Viñetlupe… Sitges es diu?
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
BENVINGUT. Ja et trucare aquesta tarda. Petons
Conxa
Benvingut, viatger!!!! Ja ens parlarem, estàs una mica situat? Doncs ens veiem per Carnaval, si no per la capital o el meu barri si cal. Ens truquem. Una abraçada! ISABEL
Benvingut a casa!!
Encara que pel que expliques t’has trobat com a casa entre els amics i coneguts que hi has deixat a l’altra banda de món. M’imagino el concert de Pablo Milanès com a "colofó" i la quantitat (si es que es pot quantificar) d’emocions i vivències compartides aquí i allà. I ara, la rematada final del Carnaval a Vilanova… És que no pares! És que no podem parar, oi?
Et volia telefonar però he agafat un bon refredat i estic des de dimarts sense veu, afonia total. A veure si puc fer-ho així que les meves cordes vocals m’ho permetin.
Bona rentrée i bon carnaval!! A veure si ens veiem!!.
Petons.
Olga
Benvingut Xavi,
aquest dissabte vaig pujar a la mítica Mola a esmorzar amb en Jan. I recorant vells i recents passatges en aquells paratges, vaig caure que tu i jo tenim un dinar pendent. Si normalment jo parlo 30% i tu 70, ara ja ho entenc, només diré:
1-Bona tarda, com estàs?.
2- De primer amanida primavera, de segon llenguado a la planxa i un flam sense nata de postres.
3-Adéu, quedem a l’octubre per pujar a La Mola.
Tens moltes coses que explicar oi?, Xavier "De la Quadra" Capdevila.
*El dinar serà al Portolés qualsevol dia de cada dia, (com deia l’enyorat Vendrell al programa "l’Orquestra" amb en Barnils, mossén Prats, Jaume Lorés… ) menys dijous, i a les 13.00 hores.
Contesta pipau!.