Aquest cap de setmana he tingut la sort de visitar dos dels pobles on hi treballa i milita gent que admire i estime. El primer és Beniarrés, un menut poble del Comtat on uns quants joves han bastit un dels casals més actiu i festiu del país: L’Ateneu Popular Arrels (si podeu, no us perdau la mítica calçotada popular que celebren cada any!). Allí m’havien organitzat una presentació del llibre de luxe en la biblioteca municipal plena a vessar (i vull demanar disculpes de nou pel meu retard causat per un incident que originà la meua condició de conductor novell). Després vam sopar al mateix casal i el Miquel i jo vam tocar unes quantes cançons. Només a mode d’exemple, dir-vos que el Miquel va acabar tocant l’acordió i jo cantant clàssics dels Kortatu…!
L’endemà era el torn d’Aldaia. Ja he explicat en altres ocasions el respecte que sent cap el treball que es du a terme en aquesta ciutat de l’Horta Sud. El mític programa Encén l’Oïda, n’és una de les mostres. Però també el nou Ateneu d’Aldaia, un gran casalot que acaben d’inaugurar i que a partir d’ara servirà de refugi i altaveu per a bona part del jovent compromès d’aquesta comarca. Ells foren els organitzadors d’una xerrada que comptava amb uns companys de taula d’excepció: els aldaiencs Voltor, que presentaren el seu segon i potentíssim disc ‘Perill d’extinció’, un nou exponent del bon moment que viu la música ‘metal’ a les nostres latituds (i fou una sorpresa comprovar de com de bé se les arreglen el Lluís i companyia sense guitarres ni micròfons…!). La nit, però, em va portar cap a Benimaclet. I és que amb aquesta ‘L’ encara als vidres del cotxe més val prendre precaucions…
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Fa gràcia Xavi, tants quilòmetres om heu recorregut amb la furgoneta i tu sense carnet!
vinga, l’ L només dura un any… coneixement a la carretera!
Ens veiem en una presentació de les que fas per ahí o potser n’organitzem una al meu poble, qui sap!
ah, no falta alguna crònica per penjar al diari de la gira?
rosella
Enhorabona per la “llicència”, mestre! I recorda: no tothom segueix les regles del joc, ni a la carretera ni enlloc 😉
Salut i gaudeix-ne!