Blog d'en Xavier Mir

El transport. Les persones
amb discapacitats ens fan arribar sovint el missatge “Molt bonic,
l’edifici, però jo no hi puc entrar” i de sobte ens adonem
que hem oblidat l’accessibilitat. En aquest país, no tenir
cotxe encara és un greuge. Si fas servir sempre el transport
públic per desplaçar-te et converteixes en militant,
en sofert militant. Anar d’Arenys de Mar a Granollers és cosa
de vint o vint-i cinc minuts en cotxe, però és més
d’una hora en transport públic. Per ser a Granollers a les 10
del matí has d’agafar el tren a les 8. I hi ha combinacions
molt pitjors. La part positiva és que el temps d’espera
esdevé temps de lectura. Tot s’aprofita, doncs. Però
que això no sigui excusa per no tenir una bona xarxa de
comunicacions.

César Calderón.
La seva exposició,
molt àgil i divertida, carregada de bones idees i sentit de
l’humor, però ell creu que els blocaires havíem d’anar
a Granollers amb el portàtil i no parar de teclejar. “Què
sou? Blocaires o polítics disfressats?”, deia. Jo dec ser
un polític disfressat perquè no només no hi he
anat amb el portàtil sinó que he tingut el bloc
abandonat durant 48 hores (!!!). Penso que a la catosfera hi ha
espai per a tothom, també per als qui utilitzem el bloc per
opinar i prou. Reivindico, doncs, aquest espai meu.

Els 10 anys de Juan Varela.
Ara m’exposo a ser titllat de radical, d’encaboriat identitari, de
provincià i de no sé quantes coses més. Varela,
com Calderón i com tots i totes els i les ponents, va dir
coses interessants. Si no ho vaig entendre malament, però, a
l’inici de tot va dir que, tot i que fa deu anys que viu a
Catalunya, faria la seva exposició en castellà. La
llibertat personal és inalienable i inqüestionable, però
a mi, quan una persona de la seva intel·ligència em
diu que porta deu anys al país i que encara no vol parlar-ne
la llengua, em sap greu perquè em sento menyspreat. Deixem-ho
aquí. Més que res, perquè les jornades es deien
CATosfera. Les seves paraules van sonar a excusa fàcil i el
que va arribar va ser la indiferència i el desinterès
per la part cat-, per molt interessant que sigui tot allò
que sap de la part -osfera.

Relacions
i projectes.
Les Jornades han estat una ocasió excepcional per fer
coneixences, desvirtualitzacions massives; i també, com ha
dit en Marc Vidal a la cloenda, per lligar projectes de futur. Crec
que tothom ha estat d’acord que, com a mínim un cop a l’any,
hauríem de fer un congrés blocaire.

El
tractament de TV3.
Un cop més, les relacions blocs-mitjans criden l’atenció.
No sé fins a quin punt estem satisfets per la manera com els
mitjans han parlat de la Catosfera, però paradoxalment a la
Catosfera hem acabat parlant dels mitjans. Per què? Doncs
perquè la cobertura de TV3 va ser pèssima. Estic
absolutament d’acord amb els qui han criticat que només els
representants de PSC i ERC sortissin al reportatge i que, a més,
només aquella taula hi fos representada. Hi va haver més
taules i a la dels polítics hi havia més polítics.
A propòsit d’això, una de les veus que ho ha
denunciat, Enric Canela, ja ha obert una nova causa a Facebook per
rebutjar la manipulació de TV3. I abans de tancar-ho,
deixeu-me dir també que aquest és un debat que no
podem deslligar massa de dels blocs electorals. On és la
manipulació? L’equip de periodistes ha tingut llibertat a
l’hora d’elaborar el reportatge i s’ha conformat amb un parell de
representants? O algun cap superior ha donat instruccions de
discriminació? El que no entenc és que ens queixem
alhora pel control i per la llibertat.

Els
vídeos.
El ressò de les jornades a la mateixa catosfera és
prou ampli. Us convido a navegar sense rumb pels diferents espais i
blocs al voltant de Catosfera.net.
Però com que no tothom hi ha pogut assistir, teniu els vídeos
de les taules aquí,
a punt perquè us els descarregueu.