Si finalment el resultat de les eleccions del 28 de novembre fos el que
apunta el CIS, aquest resultat no seria gens bo per a l’independentisme. Que no entressin ni Reagrupament ni Solidaritat tot i els vots que poguessin haver obtingut seria molt negatiu. Serien vots llençats, perduts. I que Esquerra passés de 21 a 15 o 16 deixaria l’independentisme parlamentari en una situació que no reflecteix en absolut la realitat del suport a la independència. I admeto que per a moltes pesones CiU també és una aposta per la independència, però tenen el compromís de no abordar el tema els propers quatre anys. I tenim pressa, molta pressa i molta necessitat. No podem llençar quatre anys. Tenim setze dies per intentar canviar això. Espero de tot cor que el #votaindependencia sigui una eina útil i que hi ajudi.
Aquesta hipòtesi no ha de tenir com a reacció el desànim i l’abstenció sinó, ben al contrari, l’augment de la participació. El nostre objectiu ha de ser capgirar aquestes previsions. Ja fa temps que penso que si els socialistes volguessin una majoria absoluta d’Artur Mas no haurien fet una campanya gaire diferent de la que estan fent. En realitat, han passat quatre anys i encara penso en l’estratègia pseudokamikaze d’aquesta gent que, per tal de frenar l’avenç de l’independentisme parlamentari, el que pot fer mal de debò, són capaços d’afavorir CiU. Avui, l’enquesta del CIS em fa la mateixa impressió. Tal com ja es pot veure a
Vilaweb, un titular possible és que
el tripartit sumaria més que no pas CiU. I apa!, que ja hi tornem a ser.
Tant hi fa que Puigcercós digués al Ple de després de la sentència del TC que el recorregut compartit s’havia acabat. Tant hi fa que els socialistes n’hagin fet un eslògan de campanya (“Ni independentistes ni de dretes”) en el que és l’enèsima pífia de manual d’en Collboni o que Corbacho es prodigui en amenaces i impediments. CiU podrà aferrar-se a l’enquesta del CIS per demanar més vots atiant el rebuig a un tercer tripartit tan impossible com surrealista com desmentit i descartat del dret i del revés, per activa i per passiva.
Davant d’això hem de respondre i la meva humil aportació, ja ho sabeu, és el missatge del #votaindependencia. De fet, avui tan l’enquesta del CIS com les eines que mesuren l’ús dels hashtag demostren que si l’independentisme (no pas els partits ni els caps de llista, que això ja ho tinc descartat, sinó la gent que es comunica a la xarxa i al carrer) no uneix esforços, CiU guanya. Ara mateix, el hashtag de CiU és el més emprat. I a Esquerra, Reagrupament i Solidaritat, cadascú fa córrer el seu propi hashtag de campanya, amb resultats diversos però en general discrets. Junts, emprant el hashtag que ens uneix i potenciant el missatge que tenim en comú, podríem vèncer CiU. Setze dies. Pensem-hi.
Una cosa bona que reflexecteix aquesta enquesta respecte altres enquestes és que Esquerra es recupera ( passa d’11-12 a 15-16) i això és una bona notica. Alegrem-nos, doncs. Personalment espero que, finalment, en tregui 18. Per què no ?
Els resultants de RCat i SI em saben molt greu. Tant de bo acabin treien uns resultats molt millors que aquests. Si els resultats fossin els que indica l’enquesta voldria dir que ambdues formacions només hauràn servit per restar, dividir i fragmentar l’independentisme cosa que donaria tota la raó a l’argumentació que està donant Esquerra.
A banda del greu error de presentar-se per separat i de la mala imatge que els han donat els personalismes, l’independentisme també ha de tenir un contingut social clar. I si Esquerra és el centre-esquerra independentista manca un centre-dreta independentista. I aquest buit l’hauria d’omplir RCat/SI però em temo que encara han de menjar moltes sopes. Estàn com estava Esquerra fa vint anys. I és que Esquerra és avui un partit madur i consolidat. RCat i SI, tal com dic, han de menjar moltes sopes encara.
S’ha de tenir en compte (i pot ser m’equivoc, que ho dic de memòria) que més d’un 55% de participants en l’enquesta del CIS tenen el castellà com a llengua materna. No cal dir, que això no representa la realitat dels votants catalans, d’aquí que el PSC hagi pujat tant (votants de la resta de la península i fills) i que SCI i RCat no arribin al mínim necessari.
Sent honest, no entenc el perquè de la millora d’Esquerra, me’n alegro bastant, ja que pens que Esquerra es mantendrà i com a mínim SCI entrarà al Parlament.
Resem perquè hi hagi una coalició CIU-ERC o CIU-SCI qualsevol altra coalició seria desastrosa per Catalunya.
Que consti, això sí, que tot lo dit prové d’un mallorquí que vos veu des de la llunyania!
Molta sort companys! Jo votaria independència!
Per cert, hem creat un bloc sobre com es viu l’independentisme a Balears, ens agradaria que passassis si pots! Gràcies!
http://www.majorcaisnotspain.wordpress.com