Un video molt il·lustratiu de la patètica realitat que ens ha tocat viure. I volen allargassar-se fins a les vacances d’agost, que és quan la gent posa menys interès en els mitjans, així la gran enculada serà el menys notòria possible.
Avui a la premsa es deia que el Govern Espanyol no ensenyarà les cartes definitives fins que no hi hagi un compromís d’acceptar el nou finançament, i el Govern Català repon amb un, ara m’ho vull rumiar fins a l’agost. Tot plegat fa ferum de purins.
Massa esperançats no podem estar, per tant hem d’estar atents! I començar a donar punta al llapis pel què pugui venir.
Bon video, Xavier, però ara, quan els senyors Puigcercós i Carod sancionin positivament la milionèssima presa de pèl per part de l’estat espanyol, ens quedarem amb el culet enlaire i amb el fermall a la boca per temps i temps. Enlloc de créixer ERC dels psoecialistes, ERC davalla i, tot i les recents enquestes esperançadores, esperem a veure els resultats finals. Els psoecialistes van fent la seva feina eficientment i nosaltres cada cop amb menys forces. Que haurem d’arribar a un pacte PP i PSoe-c per reaccionar?
A veure com anirà.
Aquests dies rumiava sobre dos detalls: el de les “interpretacions” i
el del moment (que ara no situo) en que el govern espanyol diu que el
nostre finançament s’ha de decidir entre totes les autonomies. A veure
com quedaran.
El president espanyol deia ahir des d’Itàlia que ara la qüestió de
“prudència davant de les moltes interpretacions que hi haurà quan es
doni llum verda a l’acord.”, i em vaig preguntar: deu estar pensant en
si es podrà vendre que Zapatero ha guanyat perquè el pacte s’ha fet en el sí de la trobada multilateral de les autonomies? O més aviat pensa en quina de les possibles l’interessa més? Sobre el que diu de la satisfacció catalana crec que mereix una coça al cul, per cinisme extrem.
Penso que caldria que no acceptem tampoc la confusió a l’ús entre
possible a un guió de peli, possible en algun sentit lògic, possible en
la imaginació del personal, i possible a la realitat. Sobretot que no
acceptem una interpretació possible que nega experiència,
evidència fets, i llautons prou vistos. I urgeix també que no ens
empassem el conte, també a l’ús, del sistema interpretatiu espanyol.
dijous, 9 de juliol de 2009 | 20:13h
Prou d’aquest negoci ruïnós!
Independència!
——–
Un franctirador sol no pot fer res!
Allisteu-vos a Catalunya Acció i feu fort qui pot liderar aquesta hora de Catalunya.
Salvador Molins, President del BIC
Un video molt il·lustratiu de la patètica realitat que ens ha tocat viure. I volen allargassar-se fins a les vacances d’agost, que és quan la gent posa menys interès en els mitjans, així la gran enculada serà el menys notòria possible.
Avui a la premsa es deia que el Govern Espanyol no ensenyarà les cartes definitives fins que no hi hagi un compromís d’acceptar el nou finançament, i el Govern Català repon amb un, ara m’ho vull rumiar fins a l’agost. Tot plegat fa ferum de purins.
Massa esperançats no podem estar, per tant hem d’estar atents! I començar a donar punta al llapis pel què pugui venir.
Salut i independència!
Tens raó, Xavier! Per això jo crec que Esquerra ha de fer un tripartit-3, per -com dius tu- debilitar els socialistes encara més!
A veure com anirà.
Aquests dies rumiava sobre dos detalls: el de les “interpretacions” i
el del moment (que ara no situo) en que el govern espanyol diu que el
nostre finançament s’ha de decidir entre totes les autonomies. A veure
com quedaran.
El president espanyol deia ahir des d’Itàlia que ara la qüestió de
“prudència davant de les moltes interpretacions que hi haurà quan es
doni llum verda a l’acord.”, i em vaig preguntar: deu estar pensant en
si es podrà vendre que Zapatero ha guanyat perquè el pacte s’ha fet en el sí de la trobada multilateral de les autonomies? O més aviat pensa en quina de les possibles l’interessa més? Sobre el que diu de la satisfacció catalana crec que mereix una coça al cul, per cinisme extrem.
Penso que caldria que no acceptem tampoc la confusió a l’ús entre
possible a un guió de peli, possible en algun sentit lògic, possible en
la imaginació del personal, i possible a la realitat. Sobretot que no
acceptem una interpretació possible que nega experiència,
evidència fets, i llautons prou vistos. I urgeix també que no ens
empassem el conte, també a l’ús, del sistema interpretatiu espanyol.