Gràcies, conseller, per fer reaccionar, amb les seves impagables
paraules al darrer minut d’aquesta entrevista, els responsables de tots
aquests elements que vostè assenyala:
1. Fragmentació de l’independentisme
2. Excés de protagonismes personals
3. Polarització dreta esquerra (natural, com diu vostè mateix)
i 4. Buidor de continguts (en allò que Manuel Castells en deia el procés cap a la independència)
I ara deixo de dirigir-me al conseller Castells per dirigir-me a totes aquestes persones a les quals ell fa referència: fins ara, l’unionisme ho ha fet fatal i nosaltres ens n’hem beneficiat. Ens van regalar la festa del 13 de setembre a Arenys de Munt. Ens han regalat una fantàstica sentència que ha fet caure del cavall tots els federalistes d’una sola sotragada i ens ho han deixat a punt de caramel perquè de cara a les eleccions la majoria social que ja hi ha al carrer es traslladi al Parlament de Catalunya.
Ara, però, persones com el conseller Nadal poden treure pit i riure’s de nosaltres perquè fem evidents tres d’aquest quatre elements –perquè el de la polarització dreta-esquerra no el veig pas com un problema; al contrari, la coexistència d’un independentisme de dretes i un d’esquerres és la millor garantia per a la independència perquè en culmina la plena normalitat política.
Que el conseller Nadal se’ns pìxi al damunt –i perdó per l’expressió– és estímul suficient per a tots vostès, senyors i senyores? O continuem donant-li la raó? Passem a la història com els artífex de la unitat desitjada? O com els impresentables, odiosos i ridículament estúpids malbaratadors d’energies col·lectives? Som a un pas. VOSALTRES decidiu si de la independència o del ridícul.
Aquesta setmana mateix hem d’aconseguir:
1. Que tot l’independentisme extraparlamentari (SCI, RCat, CNS i la resta) es comprometi a constituir una única llista
2. Que la coalició resultant d’aquest procés de concentració s’assegui a parlar amb Esquerra del full de ruta a seguir per treure el màxim profit dels escons independentistes que s’aconsegueixi entre els dos blocs
3. Que es comenci a omplir de contingut la independència –i aquí m’adreço molt especialment a Esquerra– perquè no pot ser que el conseller Nadal pugui dir aquestes coses i que la majoria tinguem la sensació que té raó.
4. Que, passi el que passi amb tot plegat, ens aboquem a fer d’aquestes eleccions les eleccions de la independència, amb títol honorífic al far anomenat Quim Nadal per haver-nos il·luminat el camí en temps de tenebres.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Tenebres, i tant.
Jo estava pensant en emigrar ja, aquesta setmana. No ho sé, pot ser m’ho pensi i esperi uns dies gràcies a la crida que els fas, Xavier. Se’m fa ja insuportable d’aguantar tanta desfeta de la feina feta per la independència de la mà des qui es presenten per a incauts com a far de no sé el què…. el summum: escoltar que Solidaritat per la Independència podria pactar amb CiU sense més que estratègies que no sé veure a què serveixen, i sense ni el mínim compromís d’un referèndum d’autodeterminació. O escoltar que aquesta futurible coalició és “la garantia de que no hi haurà tripartit” en boca dels tres, tres, tres, i em sembla que sense la mínima vergonya. No ho suporto.
Que una persona com el Nadal d’un partit a la deriva com el seu pugui riure’s així de l’independentisme fa molt de mal. I ho pot fer pequè encara no hi ha hagut manera d’aconseguir aquesta unitat desitjada. Si no s’hi posen d’una vegada, li acabaran donant la raó. Això volen?