Blog d'en Xavier Mir

El 18 de febrer de 2006 la PDD va convocar una manifestació per reivindicar el dret de decidir (un referèndum d’independència) després de l’acord Zapatero-Mas per retallar l’Estatut acordat al Parlament el 30 de setembre per totes les forces menys el PP. Mas no va donar suport a la convocatòria, però va ser un èxit històric del país. Molta gent de CiU hi era i Mas va quedar en evidència. Vint mesos després, això sí, rendit a l’evidència de la pífia, però sense fer-ne reconeixement públic i dissimulant amb sornegueria, s’apropia del discurs del dret de decidir perquè resulta evident que la PDD ha aconseguit situar-lo en la centralitat política. Mas omple un auditori per explicar la bona nova a tothom.

El 29 de juny de 2010 la Generalitat publica el primer BOP del CEO en què apareix una clara majoria favorable a la independència. Artur Mas, ara ja president de la Generalitat per obra i gràcia dels socialistes, que entre l’esquerra nacional i Espanya han triat Espanya i ho han engegat tot a dida, allarga el moment de fer realitat el dret de decidir amb l’excusa que tenia un compromís electoral amb el pacte fiscal, quan en realitat el tenia amb el concert econòmic.

El 29 de març de 2012 els sindicats convoquen una vaga general per protestar contra la reforma laboral del PP. CiU hi ha donat suport a través del seu vot afirmatiu al Congreso de los Diputados. Artur Mas rebutja la vaga general i diu que no servirà per a res. L’èxit de la vaga torna a deixar-lo en evidència. El país, majoritàriament, vol independència i justícia social. Podríem trobar molts exemples més, com ara el cas de la constitució europea, en què CiU va demanar el vot favorable i després va resultar que la majoria d’europeus, com Esquerra Republicana, van dir que no volien aquella constitució, un matís que gairebé tothom va ignorar per desacreditar-nos.

Pels motius històrics que sigui i que ara no vénen al cas, CiU ha estat el partit més votat a Catalunya els darrers anys. Això és cert i és una dada freda. Però si mirem de prop el lideratge que ha exercit la federació a la nostra societat ens trobem amb aquesta veritable paradoxa.