“Plantar cara” és una expressió catalana que darrerament ha revifat i se sent, potser, una mica més gràcies al
llibre de Joan Solà. Per als catalanoparlants és una expressió habitual. Però em pregunto si també és una expressió habitual en castellà. Ells també “plantan cara”? Si consultem el diccionari català normatiu, el
DIEC, ens apareix; si consultem el
DRAE, no ens apareix. Ja és una primera pista. Quant als diccionaris de buidats, el conegut com a
Alcover-Moll també recull l’expressió en català. Per consultar-ho en castellà existeix una bona eina, el
CORDE. Si hi fem la consulta veurem que sí, que “plantar cara” apareix. Ja podem dir, doncs, que també és una expressió castellana, oi? Calma. No ens precipitem. Seguim llegint que potser tindrem sorpreses.
És cert que el CORDE la recull, però només en tres casos recollits en dos llibres. El primer, d’en José María o
Josep Maria Gironella. El segon, d’
Àngel Samblancat. Són textos escrits en castellà; cert; indiscutible. Però resulta que són els únics casos de tot el corpus recolllit al CORDE en què apareix l’expressió. La conclusió és fàcil i accessible per a tothom: en el fons són catalanoparlants amb obra parcial o total en castellà. Cap sorpresa. A pilota passada, tot és fàcil. És a dir, que sabem que aquests dos autors són del segle XX i en tenim prou informació.
Però formulem la conclusió d’una altra manera: si la cerca al CORDE d’una sèrie de paraules de textos dels segles XV, XVI i XVII que sonen més aviat catalanes ens donessin solucions molt coincidents -és a dir, usos molt restringits a una sèrie d’obres que, o bé figuren com a anònimes o bé són d’autors aparentment castellanoparlants però que són sempre els mateixos-, podríem treure’n alguna hipòtesi ni que fos merament estadística?
Els qui dissabte passat vau tenir la sort d’escoltar en directe l’Alejandro Sendra a Arenys de Munt ja deveu saber per on vaig. Els qui no, sapigueu que va presentar els resultats de la cerca al CORDE d’una sèrie de paraules de l’obra Historia de la Invención de las Indias, d’Hernán Pérez de Oliva. Les sorpreses no són poques. Si us ve de gust tafanejar una mica al CORDE, aviso: d’aquí a uns dies us podeu trobar havent de triar entre la pastilleta blava o la pastilleta vermella.
Queda escrit.