Vilaweb ha iniciat una enquesta
en què demana si ja tenim decidit si votarem el 9 de març.
La mostra és encara petita, però més d’un 20% té
decidit que no anirà a votar i s’ha pres la molèstia de
manifestar-ho. Això vol dir que no són indiferents sinó
insatisfets. A tots ells precisament va dirigida la meva proposta
d’un vot nul organitzat sota el lema “No
t’abstinguis: planta’t”. Són decisions preses. Són
persones que es quedaran a casa, que cap partit no arrossegarà.
També és clar en aquest sentit Miquel Pairolí,
que en un nou article afirma que “No
hi ha res a discutir sobre Espanya” i que “heus aquí
una altra raó per anar a prendre el sol el 9 de març”.
També a ell li demanaria que valori la possibilitat
d’acostar-se a l’urna i dipositar-hi un sobre amb un paper on digui
“Jo em planto”.
El Punt, al seu editorial
d’aquest dimecres, també critica el discurs de Montilla: “És
paradoxal que Montilla argumenti la necessitat d’un nou finançament
adduint la voluntat de continuar sent el motor d’Espanya, quan
Espanya dona mostres de sobra que vol que el seu motor sigui Madrid.”
I dic que també ho fa per l’apunt
que vaig penjar en aquest bloc dilluns passat a propòsit
d’allò de “la coneguda tendència al victimisme”.
Encara al mateix diari, la pífia del vídeo de Duran
continua generant simpaties amb el projecte de la Casa Gran del
Catalanisme. Es veu que si vols entrar en aquella casa has d’alertar
dels grans perills de la immigració. Avui és una carta
de Jaume Vallès. Demà ja ho veurem. D’altra banda,
Enric
Marín s’encarrega de retreure a CiU allò que també
he comentat en un altre apunt
a propòsit del festeig entre PSOE i CiU: “En segon lloc,
un nacionalista català no pot fer dependre mai la política
catalana de la política espanyola. Mai.” L’Avui
ens
explica que a CiU ja comencen a fer plans: “Segons fonts de
CiU, si són decisius, el tripartit tal com ara existeix tindrà
les hores comptades.” Tornaran a caure en les promeses de
Zapatero? Permetran uns nacionalistes que la política del país
es cedideixi a Madrid?
Abans de deixar El Punt, voldria
cridar l’atenció sobre un article
de Joan Foguet. A propòsit de Kosova, Foguet escriu: “Una
altra qüestió és si aquesta situació pot
afectar Catalunya i l’independentisme català, que el Centre
d’Estudis d’Opinió quantifica en un 17,3% dels ciutadans.”
Un cop més, cal recordar que hi ha una part molt important de
la població (al desembre, un 33,8%) que vol que Catalunya
sigui un estat dins una Espanya federal. S’entén que no estan
disposats a esperar asseguts que Espanya esdevingui federal tota
soleta i sense ganes. S’entén que volen un referèndum a
través del qual recuperem la sobirania i posteriorment, de
manera lliure i si aquesta és la voluntat expressada per la
població, ens federem amb l’Estat espanyol. Per tant, els hem
d’incloure entre els qui volen un estat propi. Tinguem-ho en compte.
Per la resta, l’article és excel·lent i
interessantíssim, com és habitual en Joan Foguet. I té
un epíleg on cita Ferran Requejo a propòsit, encara, de
la proposta
de Mas que el referèndum de secessió tingui un 60%
de vots afirmatius per ser vàlid: “És un error
parlar d’un 60 per cent o de dos terços, és una
irresponsabilitat.” I com a tal error, els lectors envien
cartes als diaris queixant-se’n. Per exemple, una de Joan Almacellas
a l’Avui.
PS: Feu una ullada a això de La Vanguardia.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Xavier, el vot nul organitzat ja es va intentar amb el referèndum de l’Estatut i no va reeixir. És millor organitzar una campanya que reivindiqui l’abstenció.