A les penúltimes festes de Nadal em van convidar a veure una funció escolar relativa al tema perquè una néta meva que aleshores tenia tres anys feia de campana en la representació. De campaneta. Es clar, em va fer molta il·lusió veure els nens i nenes abaixar el cap mentre deien Ning i redreçar-se mentre deien Nang.
Ves quina tonteria direu. Quina tonteria que em vagi fer il·lusió. Alguns homes som així. D’altres són d’altres maneres. El món és variat. A més els alumnes d’aquella edat havíen fet a la classe de treballs manuals unes campanetes de papers de colors, molt boniques. Això es veritat. Es veu que la professora d’aquesta matèria havia aprofitat la carrera. I la nena me la va regalar a mi. La campaneta, no la senyoreta.
Jo de seguit la vaig penjar amb una xinxeta (qui no li agradi que no s´hi casi) a la paret esquerra de la sala de manera que des de una butaca que darrerament faig treballar molt veig la campaneta i una foto de la nena.
Aquest cap de setmana m’han vingut a veure, per allò de veure com piulo, i ahir a la tarda se’n van tornar a la ciutat que viuen.
Aquí passa que el dia que La Campaneta va marxar amb els seus pares a viure a aquesta ciutat de lluny, molt lluny, hi deuria haver apostat prop de casa, en una cantonada, un tirador fuseller d’aquests que quan fèiem el servei militar en deien de primera perquè allà on posaven l’ull posaven la bala. Va fer diana. No va matar l’òrgan, però el va deixar adolorit, com si diguéssim,per sempre més.
La Campaneta, que ja entén molt les coses, àdhuc aquestes que estic explicant, ve tant sovint com la seva mare pot arranjar les qüestions del col·legi i del treball. Però tot i així, naturalment, la veig poquet si tenim en compte que desitjava, des que va néixer, veure créixer una noieta catalana de la meva nissaga.
Jo li dic en broma que des d’on viu ara dringui fort, faci ning-nang,amb tota la força dels seus pulmons. Ella sap que és una broma, però diu que sí.
Malgrat que penso que per molt que la criatura s’hi esforci jo no la sentiré pas
perquè els qui tinc a l’aprop em diuen que darrerament ha disminuït molt la capacitat de la meva oïda.
Així que, alerta avui amb mi, que estic de mal talant.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
podràs acceptar-me una besada a la galta?. Quina sort que alguns homes sigueu així. Molts d’anys per a la Campaneta