Anem de pet cap a un estat propi i val la pena que els mitjans, petits i grans, surtin al carrer i preguntin aquesta mena de coses a la gent. Té uns efectes polítics clarament beneficiosos. Per expressar una opinió cal pensar una mica, ni que sigui poc, malament i de manera improvitzada en alguns casos. I un cop hem dit allò que pensem davant una càmera, sabent que ho penjaran a la xarxa i ho veuran més persones, podem valorar si allò que hem dit és realment el que pensem, si està ben expressat, si té sentit. Penso, per exemple, en aquell noi que diu que en una Catalunya independent el castellà hauria de ser oficial perquè Catalunya és part d’Espanya. És obvi que aquest noi no havia pensat mai en això abans i que la necessitat l’ha portat a improvitzar i a dir una cosa que no té cap sentit. Ens pot passar a tots si no tenim una opinió formulada d’allò que ens demanen. I la maduresa política d’una societat passa per reflexionar sobre tot allò que ens afecta i fer-ho d’una manera coherent i responsable. El proper cop que l’entrevistin segur que se’n sortirà millor.
Gràcies, Crònica, per fer aquesta feina. I animo la resta de mitjans -tots: impresos, radiofònics i audiovisuals; locals, comarcals i generalistes- a fer el mateix. Hi ha moltes preguntes possibles. En realitat, la lliga en què hauria de jugar el Barça és pura anècdota, però les inquietuds de les persones poden arribar a ser imprevisibles.