Blog d'en Xavier Mir

Xavier
Solano, autor del llibre El mirall escocès,
va ser ahir a Arenys de Mar per presentar-lo (a la foto, al costat de Maiol Sanaüja). Vaig arribar tard
perquè treballava, però hi vaig poder ser, me’l va
presentar la
Georgina Yglesias, que havia estudiat amb ell. Fins i
tot, com que duia una càmera, vaig poder-li enregistrar un
fragment
de la resposta que va donar en ser preguntat pel debat de dilluns
a 8TV. Efectivament, dilluns el vaig tenir assegut al davant durant
més de dues hores. Ell era a la taula i jo, a la primera fila
entre el públic del plató. Les seves aportacions i el
seu seguiment del cas escocès criden l’atenció cada cop
de més persones i no és estrany que formi part
d’aquella renovació de cares de què parlava l’altre
dia.

Marc
Roca va sintetitzar els arguments unionistes esgrimits al programa en 17 raons en un apunt
que ha rebut força comentaris, la majoria videorespostes de
Sílvia Martínez, presentacions on es combina
l’expressió gràfica amb el raonament més bàsic.
Ahir en Xavier Solano va recordar les ?dues mentides i una amenaça?
de Vidal-Quadras al debat. Ell ho va explicar millor que no ho faria
jo, però jo hi afegiria moltes més coses. Em pregunto,
per exemple (i això ja li ho va respondre Patrícia
Gabancho) per quin motiu els espanyols haurien de deixar de comprar
productes catalans quan tinguem un estat propi. Durant el programa
algunes persones del públic van dir que el debat de la
independència era induït (com si no fóssim prou
grandets per pensar per nosaltres mateixos), però ningú
d’aquests va denunciar la inducció de Vidal-Quadras.
Personalment prefereixo els plantejaments d’Alfons López Tena,
per al qual un estat independent a Catalunya no pressuposa cap mal
per a Espanya; simplement, es tracta de ser, finalment, bons veïns.
Per a Vidal-Quadras no: ell amenaça amb un gran desastre.
Misèria d’arguments. Diu que Catalunya no serà independent sense tensions, però no diu que Espanya està aguantant la seva unitat també amb tensions. Si les tensions són democràtiques, benvingudes. Les altres, deixem-les córrer.

Davant
d’aquesta situació, la possibilitat
que Vidal-Quadras torni a tenir pes dins del PPC no significa
gaire més que l’espetec final de l’unionisme, que ja se sap
acorralat i definitivament minoritzat. El procés sobiranista
ha provocat ja aquesta reacció dins del PP. Piqué podia
potenciar el seu perfil moderat en una nació adormida, però
quan finalment s’ha despertat, el PP ha respost fins a provocar-ne la
retirada. I en el lloc de Piqué n’hi posen uns altres que ja
no podran redreçar la situació. Devem estar a punt de
conèixer el baròmetre d’opinió política
d’octubre, i segurament reflectirà un augment de
l’independentisme, un decantament del federalisme cap al sobiranisme
i una pèrdua de suport de l’espanyolisme ?light?. Encara
hi ha gent que se sent espanyola, però que cada dia se’n
sentiran menys si qui els ha de representar és algú com
Vidal-Quadras. Que torni, que torni, que ens escurçarà
el trajecte!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!