Blog d'en Xavier Mir

És una satisfacció enorme asseure’s davant l’ordinador i comprovar que cada dia va pujant el nombre d’adhesions a la Xarxa de Blocs Sobiranistes (www.xbs.cat) i a estatpropi.cat. Uns dies pugen més i altres pugen menys, però sempre pugen. Al moment d’escriure aquest apunt, a la XBS hi ha 436 blocaires. Ha estat un dels espais de referència per copsar les reaccions a la mort de Lluís Maria Xirinacs. No som només una xifra. Som una font d’informació i d’opinió. És com si cadascun de nosaltres portés una torxa apagada i ens anéssim aplegant a poc a poc, sense ser vistos, sense que ningú es fixi gaire en nosaltres. De cop, però, podria ser que ens trobéssim tots i totes en un mateix punt i que ens poséssim d’acord per encendre les torxes. Per avui, deixem-ho en una metàfora.

I també va pujant estatpropi.cat. Ara mateix, el comptador diu que hi ha 12.268 persones adherides. I al bloc de l’Alexis Vizcaino s’hi pot veure un vídeo (http://arestanord.org/alexis/?p=336) que han preparat i que segurament projectaran en les presentacions. Algú es deu haver pensat: "Cony de catalans, ja es cansaran d’aquestes collonades!" Doncs no! Tenim un parell d’eines fantàstiques al servei d’un projecte. Volem un estat propi i ho diem cada dia a través dels nostres blocs. I cada dia hi ha més gent que es pren la molèstia de deixar constància d’aquesta voluntat situant la seva adhesió en un mapa dels Països Catalans, al marge de les estratègies dels partits, al marge de l’agenda que intenten imposar alguns mitjans.

Són noves eines de la societat civil. Potser encara hi ha qui les veu com un passatemps que fa gràcia. Bé: qui riu l’últim riu millor. Potser hi ha qui es refia que les crítiques entre la gent d’ERC, CiU, CUP, els independents i tots plegats és la millor manera de mantenir a ratlla el suport social a la independència. Però encara no han vist que han nascut nous espais on hi podem ser tots, on junts tenim més força.

Estatpropi.cat va tenir un esclat brutal quan es va presentar el 25 d’abril, coincidint amb els 300 anys d’Almansa, i va desbordar els impulsors de la iniciativa. L’alentiment posterior era previsible. La dada a tenir en compte no és que al juny es reduís el ritme d’adhesions, sinó l’impacte del llançament, que és el que dóna la mesura. I una altra consideració a fer és que quan es trenca la tendència a la baixa això és un senyal inequívoc de recuperació alcista. Si entre els lectors del bloc hi ha algun analista de borsa segurament hi podrà dir alguna cosa. L’evolució de les adhesions torna a ser a l’alça, i això vol dir que no tenim entre mans una típica campanya que es va desinflant amb el temps, sinó una eina que es consolida a cada dia que passa.

Saül Gordillo s’hi ha fixat i aquesta setmana hi dedicava un apunt:
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/60463

A més, els impulsors han començat a moure’s pel territori. Els quatre genets de la independència han estat a Menorca aquests dies 16 i 17 i el 24 seran a la UCE a Prada. I n’hi haurà més. Ara mateix, Barcelona té més de 1.700 adhesions i hi ha quatre ciutats més que en tenen més de dues-centes: Sabadell, Girona, Terrassa i Manresa. El proper 11 de setembre, que tothom aprofiti per situar-se al mapa.