Blog d'en Xavier Mir

Un dels 2.079.340 vots del 21 de desembre de 2017

24 de maig de 2007
1 comentari

(Maragall dimissió) Observatori del procés sobiranista (IV)

Roger Buch publica un llibre i obre un bloc que pot servir com a espai de debat i qui sap si a partit d’aquí es pot trobar la unitat d’acció de tots els grups que hi ha a l’esquerra d’Esquerra.

El diari El Singular Digital m’està sorprenent últimament. Haig de reconèixer que si abans havia estat molt crític amb Jordi Cabré, ara m’agrada més la seva línia. Els seus editorials de dimecres i dijous (sobre les sobiranitzacions CiU i ERC respectivament) són força encertats. L’entrevista a Titot potser insisteix de manera un pèl forçada en les crítiques a Esquerra, però és positiva en qualsevol cas. A més, Cabré ha fet una enquesta per saber si la gent s’adheriria a una campanya com estatpropi.cat. I val a dir que el resultat augura una llarga i exitosa campanya. La independència arribarà per Internet?

En Carles Vilà publica al seu bloc un article sobre el sobiranisme català latent.

Josep Maria Pasqual ha publicat aquesta setmana un article a El Punt
en què reflexiona sobre un aspecte que cal tenir en compte en
l’estratègia independentista. Pasqual observa un moviment divergent
entre un sentiment sobiranista que creix entre la societat civil i un
vot a l’independentisme parlamentari que decreix. Afirma amb rotunditat
que "la independència política haurà d’arribar a través dels partits"
i matisa que això no vol dir que ERC hagi de tenir majoria absoluta.
Perquè l’independentisme parlamentari pugui determinar el futur del
país, l’objectiu se situa segons ell en el milió de vots.

Aquest article coincideix amb un altre de Quim Torra a El Singular Digital
que ve a dir que som una excepció pel fet de tenir dos partits
nacionalistes. Fa una crítica al tacticisme i reclama la unitat. La
cosa ja comença a ser pesada (això ho dic jo, no ell). Si tenim dos
partits, tenim dos partits. I dubto molt que a aquestes alçades de la
pel·lícula ERC i CiU decideixin fusionar-se. Hi pot haver unitat
d’acció, però només en l’exercici del dret d’autodeterminació. I posats
a parlar d’excepcions, CiU deu ser l’únic partit nacionalista del món
que no vol un estat propi. El dia que tots els esforços per reclamar un
pacte nacionalista es dirigeixin a la sobiranització de CiU…

  1. ERC deu ser l’ unic partit independentista del mon que dona el govern (cosa bastant diferent a pactar i anar de primer) a l’ enemic. Mira noi, aixo de parlar de dretes i equerrres quan el problema es Espanya es una rucada desomunal. Posar la politica catalana sobre els eixos d’ esquerres / dretes enlloc del eix nacionalista / no nacionalista es donar el protagonisme politic al partits espanyolistes perque sempre faran falta per decidir i manar. Fen-t’ho d’ aquesta manera aquests partits que tenen unes maquinaries politiques i un poder economic brutal anularan el nacionalisme del mapa politic catala. Aquesta sera la consequencia del fantastic tripartit dels pebrots. A Madrid s’ en freguen les mans, a mes a mes som tan burros que tota aquesta estrategia esta escrita des de fa anys per part del PSOE i va i els d’ ERC i cauen de cuatre grapes enlluernats per un parell de conselleries i algunes secretaries generals. Patetic. He votat tota la vida (menys a les darreres mujnicipals) a ERC. Mai mes ho tornare a fer a no ser que pactin nomes amb nacionalistes.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!