Vist que l’
apunt del dia 5 ha estat útil a força persones per saber com va anar la campanya, cosa que ha quedat reflectida a les estadístiques, continuaré recordant-ne quatre coses més. Segurament, com que vivim en una cultura molt audiovisual i la Mònica Terribas no em va voler convidar al seu programa, el més mediàtic que n’ha quedat és
aquest reportatge preparat per l’Anna Boluda de Vilaweb TV. Un reportatge al qual es va referir el socialista Oriol Vaquer en
aquests termes. Posteriorment, suposo que com a conseqüència de l’impacte de la campanya, Vilaweb va tenir l’amabilitat de convidar-me a passar la nit de les eleccions, l’1 de novembre, a la redacció per anar fent la crònica a través del bloc amb dos blocaires més (Marc Roca i Pere Meroño) i el periodista Saül Gordillo; d’aquella experiència, també en va sortir un
reportatge de Vilaweb TV. Passant al món de la ràdio, i a banda d’algun tall de veu als informatius de Ràdio Arenys que no està penjat, el que sí està penjat i podeu escoltar és una breu entrevista que em va fer l’equip del programa
La Malla Ràdio de Com Ràdio amb Mònica López al capdavant.
Per on la campanya es va estendre més, però, va ser per Internet.
Racó Català,
E-notícies,
Vilaweb,
Indymedia,
Kaosenlared, etc. La proposta va arribar més enllà dels Països Catalans i Luis María Martínez Gárate també la va seguir des de
Nabarra i va enviar
aquest article al diari
Gara. El blocaire Toni Hermoso, vinculat a Softcatalà, va fer
aquest recull d’enllaços. Avui, la majoria dels qui van seguir la campanya formen part de la
Xarxa de Blocs Sobiranistes, que compta amb prop de 300 membres i que continua tenint ressò en diversos mitjans (
Infoterrassa,
La Malla,
Vilaweb,
també Vilaweb en arribar als 200 membres,
Indymedia, etc.) Però la campanya també va seguir-se, a banda dels blocs, a través de cartes a diaris electrònics com
aquesta d’Esteve Canet a
E-notícies.
La majoria de blocaires que van encapçalar els seus escrits amb el títol proposat eren persones relativament anònimes, però també hi havia noms coneguts com el filòsof Ramon Alcoberro, el sociolingüista Gabriel Bibiloni, l’escriptora Isabel Clara Simó des de les pàgines de l’Avui, l’escriptor Víctor Alexandre, Miquel Strubell, càrrecs d’ERC com Oriol Amorós, Carme Porta, Xavier Sàez (que va publicar un article amb el títol al diari Segre), Ricard Martínez, Carles Soriano, Lluís Soler, etc.
Un cop acabat tot, la campanya va quedar com un referent que ha estat citat posteriorment en altres campanyes difoses per Internet i a través dels blocs. Així es pot veure en el bloc del dirigent sobiranista d’ICV Antoni Garcia, que quan va rebre la proposta de "Jo dic sí al procés de pau" la va tenir present. O com el poeta i blocaire David Figueres, quan va fer una proposta en record de la periodista Anna Politkóvskaia, o com el masnoví Alexis Vizcaino, que en el seu moment es va adherir a la campanya i ara n’ha posat en marxa una altra que resulta força més original.
La campanya es va reprendre a l’octubre amb motiu de la Diada al País Valencià, tot i que la proximitat de la primera edició va fer que tingués menys ressò i que al final tot plegat quedés com una única iniciativa. Si més no, alguns mitjans, com El Debat, s’hi van referir.
Benvolgut Xavier
Trobo repugnant el que ha passat a CatRadio al programa l’Oracle, que avui fotia un flaire sociata de por.
Han parlat de l’11-M, i la xusma sociata se li han llençat al coll a l’Oriol Junqueres, per un comentari que ha fet sobre l’estat espanyol, tot dient que per ell millor que no existís, i tan de bo tinguéssim el nostre.
Els fanàtics espanyolistes dela Chacón i l’Enric Juliana, li han dit que estava frivolitzant sobre els 192 morts, ho he trobat repugnant, utilitzar els morts per defensar la unitat d’Espanya, això ho fa el PP, però avui ho ha fet l’escòria sociata, de fet a mi no em sorprèn res d’aquesta gentola.
Menys mal que l’Oriol s’ha defensat bé, en canvi el conductor del programa en Grasset, fotia bastant pena.
He escoltat el debat. Si aneu a Cat radio podeu trobar el tall horari i sobre el minut 30 hi ha la impresentable intervenció del duo maravillas.
Tot i aquesta sortida de to, val la pena destacar també el preescalfament que portaven el Juliana i la Chacón (que encara no ha superat la nit electoral del novembre de 2003). No deixa d’impactar-me l’"espanyolisme mental" que porten aquests.
Em posa malalt que la gent sigui tan refotudament provinciana i a més, que estigui intoxicada d’un nacionalisme espanyol fins a aquest extrem. Tenen un marc mental tan cutre que ens presenten a nosaltres com a perifèria, ja que no els hi arriba a passar pel cap que són ells que són perifèria d’Europa i del món civilitzat.
Perquè, clar, com a pol oposat a Madrid (el rien ne va plus del cosmopolitisme), aquest parell de catalanets dimitits presenten a Catalunya com un llogarret ple de rústics emprenyats i provincians. No s’adonen que els únics provincians nostrats els tenim a Madrid, ja que probablement és on s’hi troben millor.
Nois, si per ser més oberts i cosmopolites 1) ens hem de fer monolingües, 2) ser tan tolerants amb la diferència com ho són a Madrid (!), 3) tenir com a ràdio més escoltada una cosa com la COPE, 4) matar animals perquè en Juliana trobi algun partenaire (ep, només de conversa!) i 5) muntar el valle de los caídos a Vallvidrera, llavors potser hem de canviar les definicions, no us sembla?
A Catalunya el 60% de la població és d’origen forani, de primera o segona generació (cosa que està molt bé, entre ells em compto). A Espanya amb prou feines arriben al 10%, … un cosmopolitimmo … de cohone!!! (que diria el Pajares, internacional com pocs gràcies a les películes de sueques).
sols fan referència als seus morts. Nosaltres a tots els del món.
Ells, com a sucursalistes de la colònia, es dediquen a justificar el què no es debat.
Són força corruptes. S’assemblen tant als populars de València aquests moniatos del Principat. Que és motiu de tornar a proclamar-nos que
SOM UNA NACIÓ, D’11 MILIONS.
Cordialment Xavier i a la resta d’amics.
A voltes passa un tren …
a voltes un altre;
i més endavant un altre;
i un altre;
i després un altre;
…………….
les vies, però, sempre hi són.