Segon pas: si són federalistes, segurament la millor aposta és
l’exercici de la sobirania, apostar per un Estat espanyol federal
impulsat des de Catalunya, forçat des de Catalunya contra mandres i
inèrcies. Al referèndum, potser la seva opció seria la d’un estat
lliurement associat. No seria la independència, però es deixaria tot
legalment previst perquè un dia es pogués fer un altre referèndum per
divorciar-se d’Espanya amb la mateixa llibertat amb què un sector de la
societat s’hi voldria casar.
Tercer pas: si el desacord entre ICV i ERC ha de venir per la pregunta
que s’ha de fer al referèndum, fem com el CEO, deixem que la gent triï
entre continuar essent una comunitat autònoma, esdevenir un estat
lliure associat o un estat plenament independent integrat a la Unió
Europea. Algú d’ICV hi té res a dir?
I ara, els temes pendents:
1. L’esquerra independentista ha posat en marxa la campanya "300 anys d’ocupació, 300 anys de resistència". Ho podeu llegir a Tribuna Catalana.
3. S’estrena la pel·lícula sobre Francesc Macià de Josep Maria Forn.
4. A Nació Digital podeu veure un vídeo amb fragments d’un discurs de Xavier Vendrell. S’agraeix que algú ho enregistri i ho pengi.
5. Un amable lector em crida l’atenció sobre un memorable article que el passat 21 de març Miquel Caminal va publicar a El País amb el títol "Autodeterminación catalana".
6. Lluís Muntada ha publicat a El Punt un article "Sobre l’autodeterminació". Un altre. El debat continua i intentar frenar-lo és anar contra la democràcia.
7. L’estrena d’Èric i l’exèrcit del Fènix ha estat un èxit. Crec que som davant d’un fenomen en creixement. Tothom hauria de veure aquesta obra per poder opinar amb criteri sobre la realitat de l’Estat espanyol.
8. L’Àgora d’avui dilluns vol tractar la salut del català. Ho celebro. Entre els convidats, Eugeni Casanova, autor del llibre Viatge a les entranyes de la llengua, el mediàtic Joel Joan, que precisament aquest cap de setmana ha rebut el premi Germans Lleonart d’Alella 2007, Miquel Porta Perales (?) i el secretari de Política Lingüística Miquel Pueyo. Tot i que Pueyo mateix és sociolingüista, com que hi deu ser a causa del càrrec que ocupa, hauria anat bé que hi hagués un altre sociolingüista. Com sempre, recomano un cop més que es tingui en compte els sociolingüistes quan es vulgui fer debats sobre l’ús social de la llengua. Estan associats a l’ASOLC i poden donar moltes dades i informació. Cal tenir-los més en compte.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!